Cap de setmana gloriós

Dijous no vaig arribar a temps al garbinet. Em van dir que va durar un hora, de 3 a 4. Quan vaig arribar jo a les 6 de la vesprada, estaven els famosos 12-13 nucs que només valen que als kiters.
Divendres mos vam anar a Dènia Titín i jo. Vam eixir de Gandia a les 16.15 i a les 16.45 ja estàvem en la chimenea. Molt bona pinta el Llebeig que n'hi havia. Vaig parlar amb un alemany que ja eixia, però que em va dir que encara estava molt be dins. I efectivament ho va estar. 1 hora a tope on em vaig adonar que allò de possar els footstraps més al canto no havia sigut una bona idea. Les catapultes eren continues, perque el peu de popa era molt difícil de possar. Vaig eixir a camviar-los i vaig encertar, encara que el vent va caure definitivament. Ara en la perspectiva del cap de setmana diria que el dia havia estat be i prou, però la veritat és que el mateix divendres, mos vam anar amb una sonrisa d'orella a orella, ja que feia ja dies que anàvem darrere del vent i no l'aconseguiem pillar.
La cosa va camviar totalement el dissabte ... per a millor. M'alce pronte perque he quedat amb mon pare per a montar la làmpara del comedor, que ens dona més problemes dels previstos. Quan acabem (vora les 13.30) carregue el material en el cotxe i vaig a dinar a casa dels pares, on m'espera la familia. Comencem a dinar i només acabar (14.45) m'assome al balcò i veig una molt bona borregada dins la mar. En l'apartament encara els toldos estan quets, però en l'aigua la cosa està molt animada. Cridada de rigor a Emanuele i Titín per a dir que ens quedem en Gandia. No arribe ni al postre, en vore com està el tema i després de l'experiència del dijous, me'n vaig ràpidament a l'escola, on Xavi (mestre) i Joan ja estan montant. Entrem els 3 pràcticament junts ... quina meravella de garbí. 20 nucs i ola (rara per a lo que és la ola de Gandia). Son aproximadament les 15.20. Un altre dia sense adjectius. 3 hores dins de l'aigua d'una vesprada per a enmarcar. Per supost encara comet molts errors, però ja soc capaç de anar i tornar al lloc planejant continuament. Per a recordar: L'escota ha de estar molt solta. La tensava massa. Em va molt be possar la botavara alta, amb els cabos d'arnés que porte, tan llargs. El tindre la botavara alta em permet eixir més pronte al planeig, i tindre un major control. Els footstraps perfectes. Eixa és la posició correcta per al meu nivell de navegació. A millorar. La cenyida ... hòstia, em costa. Tire el cos avant (possiblement menys del que deuria) i a més faig massa força amb el peu de popa, amb el conseqüent spin-out. Possiblement siga un acte reflexe a causa de la velocitat. Supose que poc tinc que fer, excepte mentalitzar-me de no possar tant de pes en la popa i navegar, navegar, navegar. El waterstart també mal. Em costa molt possar la vela en posició d'eixida. Encara que quan la tinc possada, m'ix fàcil. En fi, encara em falta molt d'aprenentaje, però lo important és que disfrute moltíssim. I més navegant un garbí en bona companyia. Que continue el Juny !!!
Salut i bon vent.