Ja estem en el conte enrere per a Fires .... quines ganes !!! En 7 dies comença la festa gran de Gandia. Esperem que es mantinga el gran nivell aconseguit l'any passat. Que l'oratge ens acompanye per a que tots els gandians pugam gaudir de la que realment és la nostra festa. A la gent de fora, esteu tots/es convidats ... no hi falteu !!!
Ens veguem a la Fira !!!!!!!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes. Mostrar tots els missatges
divendres, 21 de setembre del 2007
dilluns, 20 d’agost del 2007
Múrcia, Xàbia o Barx ?
El cap de setmana que ve es pressenta complicat.
1. Excelents previssions en Múrcia per a tot el cap de setmana. Vents de 20 o més nucs de NE des d'el divendres fins al diumenge. És un plà perfecte per a tot el cap de setmana.
2. Possible debut com a regatista. Dijous, Divendres i Dissabte, hi ha regata de velers a Xàbia, i es possible que em criden per a la regata del Dissabte. Seria la meva primera participació dins de l'equip que han montat aquest any. Dimecres deuria saber ja el que passarà.
3. Dissabte hi ha paella a Barx amb la gent de Dublin: Lucas, Ivà, Sandra, ....
Ara què ? Tindré que decidir-me pronte ... però la meva primera opciò és clara: Múrcia.
Salut i bon vent.
1. Excelents previssions en Múrcia per a tot el cap de setmana. Vents de 20 o més nucs de NE des d'el divendres fins al diumenge. És un plà perfecte per a tot el cap de setmana.
2. Possible debut com a regatista. Dijous, Divendres i Dissabte, hi ha regata de velers a Xàbia, i es possible que em criden per a la regata del Dissabte. Seria la meva primera participació dins de l'equip que han montat aquest any. Dimecres deuria saber ja el que passarà.
3. Dissabte hi ha paella a Barx amb la gent de Dublin: Lucas, Ivà, Sandra, ....
Ara què ? Tindré que decidir-me pronte ... però la meva primera opciò és clara: Múrcia.
Salut i bon vent.
dijous, 2 d’agost del 2007
1er GandiaSurf Windsurf Contest
Pensat i fet, que és com millor ens ixen les coses als valencians. Diumenge que ve, a partir de les 13.00 regata de windsurf en l'escola GandiaSurf, al final de la platja de Gandia. L'inscripció és oberta i ja som 15 els inscrits. Després de la regata es farà una torrà de llonganisses i s'entregarà el trofeu al guanyador.
Podeu llegir més informació en la web de GandiaSurf.
Podeu llegir més informació en la web de GandiaSurf.
dimecres, 2 de maig del 2007
Resumen del Viña
Primer dia. Arribem a Castellò a les 18.00. Poncho K actua a les 19.30. Tenim temps de sobra així que ens prenem la primera cervessa amb Sandra. A les 19.00 eixim de Castellò direcciò Benicassim per la N-340 i primera sorpresa. Monumental qua de cotxes. Tardem 2 hores en fer 13 Kms. `Ja no vejem al "Borracho de la madrugá", però no passa res, al cotxe portem beguda, gots i un munt de cds, així que comencem el nostre particular viña en mig de l'embotellament.
Finalment conseguim arribar al recinte del festival i arribem a temps de sentir a Despistaos. Decepció (encara que no esperàvem massa d'aquest grup). La nit millora amb Stravaganzza i sobretot amb els Medina Azahara i el seu mític "Necesito Respirar". Després arribaria Manu Chao (no vaig durar més de 10 minuts) i uns sorprenents Moonspell, per a acabar amb Rosendo i Huecco. Així acaba el primer dia de festival, així que ja es hora de sopar i continuar en alguna disco, que és el que fem (son ja les 4.00 am). El dia acaba (o més be comença) amb una intensísima tromba d'aigua en una discoteca d'estiu de Benicassim.
Segon dia. Ens alcem a bona hora (13.30), però com que el dia continua gris i plujós (a voltes d'una manera exagerada) decidim passar la vesprada en casa descollonant-mos amb les parides del youtube. Comunistes !!! (que gran el tio masclet). I així, ens perdem a Los Suaves i Mago de Oz (que després ens anterem que suspenen). Quan la pluja para un poc agafem els cotxes i fem martxa, però a mig camí comença de nou el diluvi universal, així que finalment desistim i aprofitem per coneixer la nit castellonenca, que ens depara una molt bona alternativa. Un vegada més arribem a casa de dia.
Tercer dia. A les 15.15 em desperte i finalment a deixat de ploure. A les 16.30 actuen els Obrint Pas així que com tots dormen, me'n vaig a soles. Arribe un poc tard al escenari Republicca (16.45) però disfrute el concert com pocs altres. Jo diria que ha sigut el millor concert de la meua vida. Els Obrint son un espectácul a l'escenari, i fan que la gent no pare de ballar. I és que això és més que un concert, és tot un sentiment de Pais. I quina millor manera d'acabar el concert que amb el "No volem cap" i "La manta al coll" ? Sensacional. La gent es tornà boja quan a mig concert s'encenen entre el públic dos bengales valencianes. O quan el Xavi va far que tota la penya s'agenollés. Acaba el concert i en l'escenari del costat comença una cançò que conec ... clar que sí, si són els Sínkope. Això si que és una sorpresa. Quina passada de grup. Quin directe més bo. Torne a pujar als núvols i és que ... hi ha alguna droga més bona que la música ? Soc feliç, per mi pot acabar ja el Viña. Ens quedem fins a boikot, disfrutant de la guitarra espanyola del Raimundo Amador, amb Pata Negra, el heavy de Ill Niño o Saratoga i dels Reincidentes. Acaba el nostre Viñarock amb l'arribada a Gandia a les 7.30 am del Dilluns 30 d'Abril.
Finalment conseguim arribar al recinte del festival i arribem a temps de sentir a Despistaos. Decepció (encara que no esperàvem massa d'aquest grup). La nit millora amb Stravaganzza i sobretot amb els Medina Azahara i el seu mític "Necesito Respirar". Després arribaria Manu Chao (no vaig durar més de 10 minuts) i uns sorprenents Moonspell, per a acabar amb Rosendo i Huecco. Així acaba el primer dia de festival, així que ja es hora de sopar i continuar en alguna disco, que és el que fem (son ja les 4.00 am). El dia acaba (o més be comença) amb una intensísima tromba d'aigua en una discoteca d'estiu de Benicassim.
Segon dia. Ens alcem a bona hora (13.30), però com que el dia continua gris i plujós (a voltes d'una manera exagerada) decidim passar la vesprada en casa descollonant-mos amb les parides del youtube. Comunistes !!! (que gran el tio masclet). I així, ens perdem a Los Suaves i Mago de Oz (que després ens anterem que suspenen). Quan la pluja para un poc agafem els cotxes i fem martxa, però a mig camí comença de nou el diluvi universal, així que finalment desistim i aprofitem per coneixer la nit castellonenca, que ens depara una molt bona alternativa. Un vegada més arribem a casa de dia.
Tercer dia. A les 15.15 em desperte i finalment a deixat de ploure. A les 16.30 actuen els Obrint Pas així que com tots dormen, me'n vaig a soles. Arribe un poc tard al escenari Republicca (16.45) però disfrute el concert com pocs altres. Jo diria que ha sigut el millor concert de la meua vida. Els Obrint son un espectácul a l'escenari, i fan que la gent no pare de ballar. I és que això és més que un concert, és tot un sentiment de Pais. I quina millor manera d'acabar el concert que amb el "No volem cap" i "La manta al coll" ? Sensacional. La gent es tornà boja quan a mig concert s'encenen entre el públic dos bengales valencianes. O quan el Xavi va far que tota la penya s'agenollés. Acaba el concert i en l'escenari del costat comença una cançò que conec ... clar que sí, si són els Sínkope. Això si que és una sorpresa. Quina passada de grup. Quin directe més bo. Torne a pujar als núvols i és que ... hi ha alguna droga més bona que la música ? Soc feliç, per mi pot acabar ja el Viña. Ens quedem fins a boikot, disfrutant de la guitarra espanyola del Raimundo Amador, amb Pata Negra, el heavy de Ill Niño o Saratoga i dels Reincidentes. Acaba el nostre Viñarock amb l'arribada a Gandia a les 7.30 am del Dilluns 30 d'Abril.
dilluns, 23 d’abril del 2007
Viñarock 2007
Aquest divendres me'n vaig a Benicàssim. El famós viñarock de Villarobledo es traslada aquest any a Castelló i fa possible que es cree un nou viñarock al poble origen del festival. Mateixes dades, molt millor preu, tot açò promogut per l'alcalde de Villarobledo ... serà perquè aquest any hi han eleccions ? Es tornarà a repetir l'any que ve ? Ho dubte. No es viable un festival amb més de 30 bandes de rock, cobrant 5 euros d'entrada. Decissió populista, no exenta de riscos electorals. Però be, no és de política de lo que vull parlar.
El festival de Benicassim ens oferirà a artistes de la talla de (i parle sobretot dels meus gustos musicals, és clar):
- Rosendo
- Los Suaves
- Despistaos
- Medina Azahara
- Poncho K
- Mago de Oz
- Sínkope
i una sorpresa:
- Obrint Pas.
No està gens malament. Ja m'he agafat el dilluns lliure per a recuperar-me de 3 dies de bon rock espanyol, amb el permís del queixal de l'enteniment, que m'està matant.
El festival de Benicassim ens oferirà a artistes de la talla de (i parle sobretot dels meus gustos musicals, és clar):
- Rosendo
- Los Suaves
- Despistaos
- Medina Azahara
- Poncho K
- Mago de Oz
- Sínkope
i una sorpresa:
- Obrint Pas.
No està gens malament. Ja m'he agafat el dilluns lliure per a recuperar-me de 3 dies de bon rock espanyol, amb el permís del queixal de l'enteniment, que m'està matant.
dimecres, 18 d’abril del 2007
Del cero al deu, un onze
Ja he tornat de Tarifa. Les previsions van ser molt canviants durant els dies que vam estar allà, amb la qual cosa anàvem bojos mirant el windguru cada dia. Al final vam poder navegar dos dies, el dijous, com estava previst, amb ponent i el diumenge amb llevant.
Del dijous no m'apeteix ni parlar. Va ser un desastre de dia. Ara be, després de pensar-ho tranquilament amb una birra a la ma, sabia que el diumenge tenia que ser molt diferent, i així va ser. Després d'aquest invern, em conec, i se que després de mesos de inactivitat el primer dia es molt roin. La pena va ser el vent. Era un llevant anortat, molt ratxeat, que feia que passares d'anar parat a que de sobte la ratxa t'espentara i començara el planeig. El planeig ... quina increible sensació. Per a tots aquells que no l'heu sentida encara, veieu el següent video:
I be, després de 6 hores intensísimes, tornem el material. Quin dia !!! Ho celebrem amb dos cubates .... i es que possiblement, van ser els millors cubates de la meua vida.
A més, Tarifa ens var regalar amb meravellosos paisatjes, una molt bona festa nocturna i gent guapa, qué més volem ? Tornar !!!!!!!! arggggg
Del dijous no m'apeteix ni parlar. Va ser un desastre de dia. Ara be, després de pensar-ho tranquilament amb una birra a la ma, sabia que el diumenge tenia que ser molt diferent, i així va ser. Després d'aquest invern, em conec, i se que després de mesos de inactivitat el primer dia es molt roin. La pena va ser el vent. Era un llevant anortat, molt ratxeat, que feia que passares d'anar parat a que de sobte la ratxa t'espentara i començara el planeig. El planeig ... quina increible sensació. Per a tots aquells que no l'heu sentida encara, veieu el següent video:
I be, després de 6 hores intensísimes, tornem el material. Quin dia !!! Ho celebrem amb dos cubates .... i es que possiblement, van ser els millors cubates de la meua vida.
A més, Tarifa ens var regalar amb meravellosos paisatjes, una molt bona festa nocturna i gent guapa, qué més volem ? Tornar !!!!!!!! arggggg
divendres, 20 d’octubre del 2006
Falten 22 dies per a la gran festa de la tardor
15 de Novembre de 2002. Dissabte 12 del matí. Arribe a la ciutat de Novelda on m'esperen en un bar els meus amics Lucas i Jaime. Demane una birra (Jaime un café, Lucas no ho recorde), salutacions, abraçades, després d'uns mesos de no vorens les cares, lo normal entre amics i pujem cap a la cova de la Bessona.
Així va començar per a mi una tradició que des d'aleshores no m'he tornat a pedre i a la que espere amb certa ansietat des d'aquells primers moments que el sol comença a mostrar la seva part de timidesa i busca solitud darrere dels núvols i la maniga curta s'amaga poregosa davall de les xaquetes que li donen abric. L'estiu dona pas a la tardor i amb la tardor arriba la "Borregà de Novelda". Festa sobretot d'amistad. Torne a veure a gent com el Vives, Azorín, Sullivan el dragón, Roque, el Chichas, i molts altres més. Gent deu. I per supost és una genial excusa per a retrobar-me amb la meua familia dublinense, encara que algú que altre no pot vindre i se li tira a faltar: gent com Lucas (Noveldero i peça clau en la festa del borrego), Sandra y Ivan (parella incombustible, estos estan fets l'un per a l'altre i pareix que al final s'han enterat), Bea (aquesta és l'única que es salva: casada i pròximament mamà. Bea tu eres la llum que ens marca el camí a la resta !!!), Carmelo (xaval, ja sabem lo enamorat que estàs, però deixat vore JA !!!), Jaime (o Jaume, que jo sé que a ell li agrada. Un altre al que ja fa temps que no vec, però que segur que continua prenent-se la vida .... easy, easy) i Gabriel (no t'enfades home, que la gent d'Elx a pessar de Carmelo, és bona gent ... crec).
Però ante tot, ambient festiu al màxim exponent. Quan m'entra la melancolia i revise les fotos d'aquella primera borregà per a mi (la sèptima ja per als organitzadors), me'n recorde de la festa que ens vam pegar, tot i que per aquelles èpoques el borrego encara no era una festa massa "popular". No vam passar de ser més d'una cinquantena, però allò dexiava ja entreveure que podia i devia d'anar a més. I efectivament, la festa a continuat creixent, fins al tremende èxit de la dècima borregà celebrada l'any passat (2005) on vam arribar a sobrepassar sobradament la centena en certs moments.
Tots em contribuit a fer més gran aquesta festa. Encara m'enrecorde de la primera borregà del meu amic Nando (un altre fixe des d'aleshores), o la primera de David, inovidable per a ell (Xavi, pregunta-li al Lucas si el coyote obri aquest any ?). I aquella altra que es va convertir definitivament en una festa de nivell internacional, amb la pressència d'un francés i un alemany crec recordar (Ivan, multicultural com sempre, va ser el seu valedor).
Molts records, tots agradables, alguns no massa clars, altres recordats per terceres persones. Gent de Novelda, gent del món, que la festa continúe per molts anys: Visca el Borrego.
Salut i bon vent d'un borrego com un altre.
Així va començar per a mi una tradició que des d'aleshores no m'he tornat a pedre i a la que espere amb certa ansietat des d'aquells primers moments que el sol comença a mostrar la seva part de timidesa i busca solitud darrere dels núvols i la maniga curta s'amaga poregosa davall de les xaquetes que li donen abric. L'estiu dona pas a la tardor i amb la tardor arriba la "Borregà de Novelda". Festa sobretot d'amistad. Torne a veure a gent com el Vives, Azorín, Sullivan el dragón, Roque, el Chichas, i molts altres més. Gent deu. I per supost és una genial excusa per a retrobar-me amb la meua familia dublinense, encara que algú que altre no pot vindre i se li tira a faltar: gent com Lucas (Noveldero i peça clau en la festa del borrego), Sandra y Ivan (parella incombustible, estos estan fets l'un per a l'altre i pareix que al final s'han enterat), Bea (aquesta és l'única que es salva: casada i pròximament mamà. Bea tu eres la llum que ens marca el camí a la resta !!!), Carmelo (xaval, ja sabem lo enamorat que estàs, però deixat vore JA !!!), Jaime (o Jaume, que jo sé que a ell li agrada. Un altre al que ja fa temps que no vec, però que segur que continua prenent-se la vida .... easy, easy) i Gabriel (no t'enfades home, que la gent d'Elx a pessar de Carmelo, és bona gent ... crec).
Però ante tot, ambient festiu al màxim exponent. Quan m'entra la melancolia i revise les fotos d'aquella primera borregà per a mi (la sèptima ja per als organitzadors), me'n recorde de la festa que ens vam pegar, tot i que per aquelles èpoques el borrego encara no era una festa massa "popular". No vam passar de ser més d'una cinquantena, però allò dexiava ja entreveure que podia i devia d'anar a més. I efectivament, la festa a continuat creixent, fins al tremende èxit de la dècima borregà celebrada l'any passat (2005) on vam arribar a sobrepassar sobradament la centena en certs moments.
Tots em contribuit a fer més gran aquesta festa. Encara m'enrecorde de la primera borregà del meu amic Nando (un altre fixe des d'aleshores), o la primera de David, inovidable per a ell (Xavi, pregunta-li al Lucas si el coyote obri aquest any ?). I aquella altra que es va convertir definitivament en una festa de nivell internacional, amb la pressència d'un francés i un alemany crec recordar (Ivan, multicultural com sempre, va ser el seu valedor).
Molts records, tots agradables, alguns no massa clars, altres recordats per terceres persones. Gent de Novelda, gent del món, que la festa continúe per molts anys: Visca el Borrego.
Salut i bon vent d'un borrego com un altre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
