La festa del basket

Amb un pavelló de gom a gom, com poquetes vegades s'havia vist a Gandia, la afició, els jugadors i el cos técnic aconseguiren ahir, sobrant una jornada, la dessitgada salvació de l'equip. Tindrem un tercer any de lliga LEB a Gandia. I tot açò donant espectacle, creant afició i fent un dels millors partits de la temporada.
Amb crits de campeones, campeones i un públic que es resistia a abandonar la grada, el pavellò municipal va ser ahir una absoluta festa amb cava i banda de música inclòs. Sensacional el dia d'ahir per al basquet local. Isma i Victor, gràcies!!
Per cert, com sempre, Moya estava al pavellò; el alcalde en casa.

A més a més, La Fuga, el grup càntabre, ha tret un nou disc. Ací està el seu primer single. Bon profit, bon vent i sort !!

Huí un gran tema d'Extremoduro

La Vereda de la puerta de atrás

Si no fuera porque hice colocado

el camino de tu espera

me habría desconectado;

condenado

a mirarte desde fuera

y dejar que te tocara el sol.

Y si fuera

mi vida una escalera

me la he pasado entera

buscando el siguiente escalón,

convencido

que estás en el tejado

esperando a ver si llego yo.

Y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás

por donde te vi marchar

como una regadera que la hierba hace que vuelva a brotar

y ahora es todo campo ya.

Sus soldados

son flores de madera

y mi ejército no tiene

bandera, es sólo un corazón

condenado

a vivir entre maleza

sembrando flores de algodón.

Si me espera

la muerte traicionera

y antes de repartirme

del todo, me veo en un cajón,

que me entierren

con la picha por fuera

pa que se la coma un ratón.

Y muere a todas horas gente dentro de mi televisor ;

quiero oír alguna canción

que no hable de sandeces y que diga que no sobra el amor

y que empiece en sí y no en no.

Y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás

por donde te vi marchar

como una regadera que la hierba hace que vuelva a brotar

y ahora es todo campo ya.

Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz .

-¿Cómo quieres que esté dentro de tu ombligo?-

Si entre los dedos se me escapa volando una flor

y ella solita va marcando el camino.

Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz

¿Cómo quieres que yo sepa lo que digo?

Si entre los dedos se me escapa volando una flor

y yo la dejo que me marque el camino.

Extremoduro - Yo, Minoría Absoluta.

Obrint Pas - Benvingut al paradís

Els Obrint Pas tenen des de fa uns mesos un nou disc al mercat. Té com a nom "Benvingut al paradís" i aprofundix un poc mes en la fusió de la música popular valenciana amb el rock, el ska i el reggae. Un disc molt fresc, possiblement el millor disc del grup. Conté 18 cançons i un dvd amb el making off de la grabació, feta en el Pais Valencià, en la comarca dels Ports, al nord de Castelló. Un disc imprescindible. I no deixeu de vore'ls en directe !!!

Resumen del Viña

Primer dia. Arribem a Castellò a les 18.00. Poncho K actua a les 19.30. Tenim temps de sobra així que ens prenem la primera cervessa amb Sandra. A les 19.00 eixim de Castellò direcciò Benicassim per la N-340 i primera sorpresa. Monumental qua de cotxes. Tardem 2 hores en fer 13 Kms. `Ja no vejem al "Borracho de la madrugá", però no passa res, al cotxe portem beguda, gots i un munt de cds, així que comencem el nostre particular viña en mig de l'embotellament.
Finalment conseguim arribar al recinte del festival i arribem a temps de sentir a Despistaos. Decepció (encara que no esperàvem massa d'aquest grup). La nit millora amb Stravaganzza i sobretot amb els Medina Azahara i el seu mític "Necesito Respirar". Després arribaria Manu Chao (no vaig durar més de 10 minuts) i uns sorprenents Moonspell, per a acabar amb Rosendo i Huecco. Així acaba el primer dia de festival, així que ja es hora de sopar i continuar en alguna disco, que és el que fem (son ja les 4.00 am). El dia acaba (o més be comença) amb una intensísima tromba d'aigua en una discoteca d'estiu de Benicassim.
Segon dia. Ens alcem a bona hora (13.30), però com que el dia continua gris i plujós (a voltes d'una manera exagerada) decidim passar la vesprada en casa descollonant-mos amb les parides del youtube. Comunistes !!! (que gran el tio masclet). I així, ens perdem a Los Suaves i Mago de Oz (que després ens anterem que suspenen). Quan la pluja para un poc agafem els cotxes i fem martxa, però a mig camí comença de nou el diluvi universal, així que finalment desistim i aprofitem per coneixer la nit castellonenca, que ens depara una molt bona alternativa. Un vegada més arribem a casa de dia.
Tercer dia. A les 15.15 em desperte i finalment a deixat de ploure. A les 16.30 actuen els Obrint Pas així que com tots dormen, me'n vaig a soles. Arribe un poc tard al escenari Republicca (16.45) però disfrute el concert com pocs altres. Jo diria que ha sigut el millor concert de la meua vida. Els Obrint son un espectácul a l'escenari, i fan que la gent no pare de ballar. I és que això és més que un concert, és tot un sentiment de Pais. I quina millor manera d'acabar el concert que amb el "No volem cap" i "La manta al coll" ? Sensacional. La gent es tornà boja quan a mig concert s'encenen entre el públic dos bengales valencianes. O quan el Xavi va far que tota la penya s'agenollés. Acaba el concert i en l'escenari del costat comença una cançò que conec ... clar que sí, si són els Sínkope. Això si que és una sorpresa. Quina passada de grup. Quin directe més bo. Torne a pujar als núvols i és que ... hi ha alguna droga més bona que la música ? Soc feliç, per mi pot acabar ja el Viña. Ens quedem fins a boikot, disfrutant de la guitarra espanyola del Raimundo Amador, amb Pata Negra, el heavy de Ill Niño o Saratoga i dels Reincidentes. Acaba el nostre Viñarock amb l'arribada a Gandia a les 7.30 am del Dilluns 30 d'Abril.

Viñarock 2007

Aquest divendres me'n vaig a Benicàssim. El famós viñarock de Villarobledo es traslada aquest any a Castelló i fa possible que es cree un nou viñarock al poble origen del festival. Mateixes dades, molt millor preu, tot açò promogut per l'alcalde de Villarobledo ... serà perquè aquest any hi han eleccions ? Es tornarà a repetir l'any que ve ? Ho dubte. No es viable un festival amb més de 30 bandes de rock, cobrant 5 euros d'entrada. Decissió populista, no exenta de riscos electorals. Però be, no és de política de lo que vull parlar.
El festival de Benicassim ens oferirà a artistes de la talla de (i parle sobretot dels meus gustos musicals, és clar):
- Rosendo
- Los Suaves
- Despistaos
- Medina Azahara
- Poncho K
- Mago de Oz
- Sínkope
i una sorpresa:
- Obrint Pas.
No està gens malament. Ja m'he agafat el dilluns lliure per a recuperar-me de 3 dies de bon rock espanyol, amb el permís del queixal de l'enteniment, que m'està matant.

La Fuga - València 20 d'Octubre

Pròxim divendres 20 d'Octubre, a la sala República de Mislata, actuació de La Fuga. No aniré. Els he vist dues vegades en directe aquest any ja, però segur que serà un bon concert. Que el gaudisca qui vaja !!!!
P.D.- Concert de Fito en València, 24 de Novembre, ja queda menys.

Fito & Fitipaldis - El seu ultim disc

Fito y Fitipaldis acaba de publicar recentment el seu últim treball, anomenat: "Por la boca vive el pez".
Es tracta d'un disc continuista, però amb una producció que supera els seus anteriors trevalls, amb una magnífica fusió de rock, rock&roll i blues. A destacar la seva versió de "Deltoya" que a mi personalment no acaba d'agradar-me però que al menys no deixa de ser curiosa la transformació aconseguida (és un clàssic rock & roll dels 60-70).
I com no, tornen a destacar especialment les lletres de totes les cançons del disc. Metàfores molt individualistes on és segur que cadascú les interpretarà a la seva manera.

Ací teniu el videoclip del seu primer single, a gaudir-ho !!!