Resumen del Viña

Primer dia. Arribem a Castellò a les 18.00. Poncho K actua a les 19.30. Tenim temps de sobra així que ens prenem la primera cervessa amb Sandra. A les 19.00 eixim de Castellò direcciò Benicassim per la N-340 i primera sorpresa. Monumental qua de cotxes. Tardem 2 hores en fer 13 Kms. `Ja no vejem al "Borracho de la madrugá", però no passa res, al cotxe portem beguda, gots i un munt de cds, així que comencem el nostre particular viña en mig de l'embotellament.
Finalment conseguim arribar al recinte del festival i arribem a temps de sentir a Despistaos. Decepció (encara que no esperàvem massa d'aquest grup). La nit millora amb Stravaganzza i sobretot amb els Medina Azahara i el seu mític "Necesito Respirar". Després arribaria Manu Chao (no vaig durar més de 10 minuts) i uns sorprenents Moonspell, per a acabar amb Rosendo i Huecco. Així acaba el primer dia de festival, així que ja es hora de sopar i continuar en alguna disco, que és el que fem (son ja les 4.00 am). El dia acaba (o més be comença) amb una intensísima tromba d'aigua en una discoteca d'estiu de Benicassim.
Segon dia. Ens alcem a bona hora (13.30), però com que el dia continua gris i plujós (a voltes d'una manera exagerada) decidim passar la vesprada en casa descollonant-mos amb les parides del youtube. Comunistes !!! (que gran el tio masclet). I així, ens perdem a Los Suaves i Mago de Oz (que després ens anterem que suspenen). Quan la pluja para un poc agafem els cotxes i fem martxa, però a mig camí comença de nou el diluvi universal, així que finalment desistim i aprofitem per coneixer la nit castellonenca, que ens depara una molt bona alternativa. Un vegada més arribem a casa de dia.
Tercer dia. A les 15.15 em desperte i finalment a deixat de ploure. A les 16.30 actuen els Obrint Pas així que com tots dormen, me'n vaig a soles. Arribe un poc tard al escenari Republicca (16.45) però disfrute el concert com pocs altres. Jo diria que ha sigut el millor concert de la meua vida. Els Obrint son un espectácul a l'escenari, i fan que la gent no pare de ballar. I és que això és més que un concert, és tot un sentiment de Pais. I quina millor manera d'acabar el concert que amb el "No volem cap" i "La manta al coll" ? Sensacional. La gent es tornà boja quan a mig concert s'encenen entre el públic dos bengales valencianes. O quan el Xavi va far que tota la penya s'agenollés. Acaba el concert i en l'escenari del costat comença una cançò que conec ... clar que sí, si són els Sínkope. Això si que és una sorpresa. Quina passada de grup. Quin directe més bo. Torne a pujar als núvols i és que ... hi ha alguna droga més bona que la música ? Soc feliç, per mi pot acabar ja el Viña. Ens quedem fins a boikot, disfrutant de la guitarra espanyola del Raimundo Amador, amb Pata Negra, el heavy de Ill Niño o Saratoga i dels Reincidentes. Acaba el nostre Viñarock amb l'arribada a Gandia a les 7.30 am del Dilluns 30 d'Abril.