Tot es decidirà a Gijón

Un altre partit de molt de patiment (com ha sigut habitual aquesta temporada). El Gijón va estar per davant tot el partit, amb diferències que no passaven dels 10 punts de ventaja. El Gandia es mantenia sempre a 3 / 6 punts, però donava la sensaciò de que la distància era insuperable. Inclús va estar per davant en alguns moments del partit, encara que era una il.lusió, ja que ràpidament el Gijón es tornava a escapar als 4-6 punts. En els dos ultims quarts i per errades en moments puntuals la distància es va incrementar fins als 13 punts. I així s'arribava a l'ultim quart, que començava molt be per als gandians, que alçàven als espectadors dels seus seients fent un parcial de 6-0 i acostan-se als gijonencs. Ahí va estar la clau del partit, en 3 atacs consecutius dels d'Isma Cantò, que fallaren, tot i que els rivals tampoc estaven massa encertats i també fallàven en la canasta contraria. Va ser una pena. Amb un poc de sort en eixos atacs, el gandia hauria remuntat el marcador i el pabellò s'haguera encés en flames, però no, passats eixos 3 minuts d'esperança, el Gijon va tornar a apretar l'accelerador, deixant k.o. a un equip gandià molt voluntariós, però amb molt poc encert en atac. Encara i tot, la gent va agrair l'esforç dels jugadors, despedint-los amb una gran ovació, que esperem que els motive per al decissiu partit en terres asturianes. Salut i bon vent.