15 de Novembre de 2002. Dissabte 12 del matí. Arribe a la ciutat de Novelda on m'esperen en un bar els meus amics Lucas i Jaime. Demane una birra (Jaime un café, Lucas no ho recorde), salutacions, abraçades, després d'uns mesos de no vorens les cares, lo normal entre amics i pujem cap a la cova de la Bessona.
Així va començar per a mi una tradició que des d'aleshores no m'he tornat a pedre i a la que espere amb certa ansietat des d'aquells primers moments que el sol comença a mostrar la seva part de timidesa i busca solitud darrere dels núvols i la maniga curta s'amaga poregosa davall de les xaquetes que li donen abric. L'estiu dona pas a la tardor i amb la tardor arriba la "Borregà de Novelda". Festa sobretot d'amistad. Torne a veure a gent com el Vives, Azorín, Sullivan el dragón, Roque, el Chichas, i molts altres més. Gent deu. I per supost és una genial excusa per a retrobar-me amb la meua familia dublinense, encara que algú que altre no pot vindre i se li tira a faltar: gent com Lucas (Noveldero i peça clau en la festa del borrego), Sandra y Ivan (parella incombustible, estos estan fets l'un per a l'altre i pareix que al final s'han enterat), Bea (aquesta és l'única que es salva: casada i pròximament mamà. Bea tu eres la llum que ens marca el camí a la resta !!!), Carmelo (xaval, ja sabem lo enamorat que estàs, però deixat vore JA !!!), Jaime (o Jaume, que jo sé que a ell li agrada. Un altre al que ja fa temps que no vec, però que segur que continua prenent-se la vida .... easy, easy) i Gabriel (no t'enfades home, que la gent d'Elx a pessar de Carmelo, és bona gent ... crec).
Però ante tot, ambient festiu al màxim exponent. Quan m'entra la melancolia i revise les fotos d'aquella primera borregà per a mi (la sèptima ja per als organitzadors), me'n recorde de la festa que ens vam pegar, tot i que per aquelles èpoques el borrego encara no era una festa massa "popular". No vam passar de ser més d'una cinquantena, però allò dexiava ja entreveure que podia i devia d'anar a més. I efectivament, la festa a continuat creixent, fins al tremende èxit de la dècima borregà celebrada l'any passat (2005) on vam arribar a sobrepassar sobradament la centena en certs moments.
Tots em contribuit a fer més gran aquesta festa. Encara m'enrecorde de la primera borregà del meu amic Nando (un altre fixe des d'aleshores), o la primera de David, inovidable per a ell (Xavi, pregunta-li al Lucas si el coyote obri aquest any ?). I aquella altra que es va convertir definitivament en una festa de nivell internacional, amb la pressència d'un francés i un alemany crec recordar (Ivan, multicultural com sempre, va ser el seu valedor).
Molts records, tots agradables, alguns no massa clars, altres recordats per terceres persones. Gent de Novelda, gent del món, que la festa continúe per molts anys: Visca el Borrego.
Salut i bon vent d'un borrego com un altre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada