Una lliçò per a tota la vida

Huí he conegut de primera ma el perill del windsurf i això m'ha fet aprendre una cosa: MAI ignores les normes de seguretat bàsiques.
Tot ha començat a les 7.30 am amb un despertador. La previsió era de Mestral durant tot el matí així que hi havia que alçar-se pronte. A les 9.30, amb Felipe Gonzalez parlant en A vivir que son 2 dias, arribava al Paquebote. Res, ni una gota de vent, que era lo esperat, així que m'acomode en el cotxe i senc l'entrevista sencera, encara que eixa és un altra historia. Vora les 11.30 del matí el vent s'anima, així que cride a Manu i Fran. Fran diu que ve pitant (en 1 hora està ací) mentres que Manu no pot escapar-se de la "soga matrimonial", així que aprofite per a anar montant. Quan acabe i veguent Fran encara no ha vingut, tot i que estic a soles, decidisc entrar. Els 3 primers bordos son prometedors. Planeje amb facilitat (es nota moltíssim la progressió respecte a l'ivern passat). Però la felicitat es veu truncada al intentar el water en el 3er bordo. A 1 km aproximadament de la costa, se me tranca el tendó del peu de màstil. Passe l'hora i mitja pitjor de la meva vida, acollonat per una possible rolada a terral (cosa que no succeeix i em salva de l'infortuni). Agotat, arribe a costa on done gràcies per la gran sort que he tingut. Caminant torne al cotxe on Fran, que acabava d'arribar, em buscava extranyat (havia arribat feia 5 minuts. El viatje València-Dènia se li havia complicat per l'oblit del neopreno, amb la conseqüent tornada a casa).
Encara i això, torne a entrar, aquesta vegada amb companyia, per tal d'oblidar el més ràpidament possible aquesta mala experiència. Ràpidament me'n adone que l'esgotament físic de l'hora i mitja nadant (amb una tabla i una vela a rastres) ha fet el seu efecte en el meu cos, així que ho deixe per huí ... fins un altre dia, però respectant les normes bàsiques de seguretat al windsurf !!!
Quan arribe a casa, en 20nudos.com, llisc 3 incidents més: Bubarak ahir a Burriana va ser rescatat per la guardia costera després d'una aventura pràcticament calcada a la meva. Alexct, a Riumar, ha tingut que ser remolcat per un altre windsurfista per una rotura al màstil i ahir, 3 windsurfistes a Castellò, a la platja del Gurugú, van ser igualment rescatats.
A mi m'ha salvat que el vent no fora terral, que la mar no estiguera rebolicada i que les oles m'ajudaren en la exida. Done gràcies a que el vent no haja rolat a terral. No vull ni pensar el que haguera succeit si això passa.
Lliçò apresa.

Ara més que mai, Salut i bon vent.