Duopoli politic

Per: Rafa Castelló (Oliva)

Propose que canviem el mot bipartidisme pel de duopoli, per tal de referir-nos al sistema polític que està configurant-se al País Valencià. Ja que ens agrada utilitzar metàfores de l'economia per parlar de política, anem a ser conseqüents. El concepte de duopoli, i els models del seu funcionament, mostren de manera nítida com es desenvolupen les estratègies dels agents. Mentre que el de bipartidisme amaga en la benvolent estabilitat, una tendència que perjudica els ciutadans.
El duopoli és un mercat en el que només hi ha dues empreses que ofereixen el producte. És un cas concret d'oligopoli. En aquesta situació, les empreses adquireixen un poder sobre el mercat, per tant, un poder sobre els consumidors (ciutadans), que provoca un creixement dels preus (increment dels poders atorgats: creixement del control partidari i disminució del control ciutadà) i una caiguda de la producció (reducció de les polítiques de transformació social). Això ho aconsegueixen per mitjà de la seua col·lusió, és a dir, de la col·laboració entre empreses, que evita la seua competència.
Ja fa 170 anys que el personatge del dibuix, Antoine Augustin Cournot, ho va dir. Fa temps que ho sabem, veritat? En condicions de duopoli, si les empreses tenen els mateixos costos, es divideixen el mercat a parts iguals (l'empat tècnic electoral està servit), com a resultat del que s'anomena equilibri de Nash, situació segons la qual cap jugador es beneficia de canviar d'estratègia, mentre els altres no canvien la seua.
En definitiva, el duopoli ens mostra una situació de mercat en la qual els consumidors (ciutadans) obtenen menys a canvi de més. Si és una situació que critiquem en l'àmbit de l'economia, ¿per què estem disposat a acceptar-la en la política? ¿Per què no ho denunciem al Tribunal de la Competència de la Unió Europea?
El PSOE i el PP, tan liberals ells, col·lideixen, col·laboren, per evitar la competència política: mireu si no amb quina rapidesa es posen d'acord pel que fa a les condicions econòmiques i publicitàries de suport a partits (temps televisius, subvencions electorals, accés a espais, debats, etc.). Col·laboren, però també, en l'elaboració discursiva i executiva de determinades polítiques d'estat, de l'estructura política, del sistema de partits, etc. Com a resultat, els ciutadans vivim una política cada vegada més allunyada del nostre control, paguem un preu més elevat, i a canvi rebem menys polítiques transformadores, menys polítiques que canvien realment les nostres condicions de vida.
Quan hui acabe el recompte dels vots, haurem comprat en un mercat duopòlic. I el més segur és que el resultat de la nit siga més duopoli i menys competència política. I la pròxima vegada que votem pagarem més (atorgarem més poders) i rebrem menys a canvi (menys polítiques transformadores), i així successivament. ¿És intel·ligent autolesionar-se d'aquesta manera?

- Rafa Castelló és llicenciat en Economia. Doctor en Sociologia. Professor Universitat de València.


Extret d'Infosafor.com