Windsurfing radical en estat pur del subcampió mundial, l'almeriense Victor Fernandez. Sobren els comentaris.
divendres, 18 d’abril del 2008
dissabte, 12 d’abril del 2008
Vent
Vaig a fer una excepció i publicar un article en castellà, s'ho val. Va ser escrit per Manuel Vicent al Pais el darrer 6 d'Abril.
VIENTO
Sólo hay tres clases de hombres, los vivos, los muertos y los que navegan, pero cualquier navegante del Mediterráneo se volverá loco si trata hoy de encajar con la realidad los nombres de los vientos que rigen en ese mar.
Según su origen, el gregal es el viento que vienede Grecia; el siroco, de Siria;el lebeche, de Libia; la tramontana, de tras los montes.
El gregal es un noreste y allí no está Grecia;el siroco es un sureste y allí no está Siria;el lebeche es un suroeste y allí no está Libia;la tramontana es un norte y los montes están en todas partes.
Existe también el mistral o viento maestro, que proviene del noroeste. En la Provenza hay una región con ese mismo nombre, aunque la Provenza tampoco está en el noroeste.
Cuando se dice que el levante sopla del este, de donde se levanta el Sol y el poniente llega del oeste, de donde se pone, sólo es verdad los dos únicos días de equinoccio, porque el Sol va derivando hasta 30 grados al norte o al sur el resto del año.
Para resolver este enigma hay que encontrar un punto en el Mediterráneo donde el nombre y la dirección de los vientos encajen. Ese lugar existe y su elección fue producto de un consenso entre pescadores sicilianos,mercaderes genoveses y catalanes, navegantes tunecinos, corsarios y piratas berberiscos, que surcaban esas aguas en el medievo. Por supuesto no se decidió durante las travesías. Cuando se navega no se pueden hacer demasiados cálculos, ya que a los tripulantes sólo les separa de la muerte los cuatro dedos de espesor del casco de la nave.La decisión de someter la veleidad de los vientos a la lógica fue tomada a través de la experiencia de los marineros en las tabernas portuarias en largas conversaciones al calor de un aguardiente.
Sólo hay una isla en medio del Mediterráneo donde los nombres de los vientos responden a su dirección. Esa isla es Malta.
En La Odisea se la llama Ogigia, el ombligo del mar. Allí permaneció siete años Ulises en brazos de la ninfa Calipso. Pero en literatura el viento es una ficción. Por eso en cualquier latitud donde uno se halle, el gregal llegará de Grecia; el siroco, de Siria; el lebeche, de Libia, siempre que el viento sea una forma de poderosa locura que, unida a la marea del tiempo, al final te lleve a Ítaca.
Dedicat a tots aquells que escriuen la seva propia Iliada mijantçant la força del vent o la bravura de la mar.
VIENTO
Sólo hay tres clases de hombres, los vivos, los muertos y los que navegan, pero cualquier navegante del Mediterráneo se volverá loco si trata hoy de encajar con la realidad los nombres de los vientos que rigen en ese mar.
Según su origen, el gregal es el viento que vienede Grecia; el siroco, de Siria;el lebeche, de Libia; la tramontana, de tras los montes.
El gregal es un noreste y allí no está Grecia;el siroco es un sureste y allí no está Siria;el lebeche es un suroeste y allí no está Libia;la tramontana es un norte y los montes están en todas partes.
Existe también el mistral o viento maestro, que proviene del noroeste. En la Provenza hay una región con ese mismo nombre, aunque la Provenza tampoco está en el noroeste.
Cuando se dice que el levante sopla del este, de donde se levanta el Sol y el poniente llega del oeste, de donde se pone, sólo es verdad los dos únicos días de equinoccio, porque el Sol va derivando hasta 30 grados al norte o al sur el resto del año.
Para resolver este enigma hay que encontrar un punto en el Mediterráneo donde el nombre y la dirección de los vientos encajen. Ese lugar existe y su elección fue producto de un consenso entre pescadores sicilianos,mercaderes genoveses y catalanes, navegantes tunecinos, corsarios y piratas berberiscos, que surcaban esas aguas en el medievo. Por supuesto no se decidió durante las travesías. Cuando se navega no se pueden hacer demasiados cálculos, ya que a los tripulantes sólo les separa de la muerte los cuatro dedos de espesor del casco de la nave.La decisión de someter la veleidad de los vientos a la lógica fue tomada a través de la experiencia de los marineros en las tabernas portuarias en largas conversaciones al calor de un aguardiente.
Sólo hay una isla en medio del Mediterráneo donde los nombres de los vientos responden a su dirección. Esa isla es Malta.
En La Odisea se la llama Ogigia, el ombligo del mar. Allí permaneció siete años Ulises en brazos de la ninfa Calipso. Pero en literatura el viento es una ficción. Por eso en cualquier latitud donde uno se halle, el gregal llegará de Grecia; el siroco, de Siria; el lebeche, de Libia, siempre que el viento sea una forma de poderosa locura que, unida a la marea del tiempo, al final te lleve a Ítaca.
Dedicat a tots aquells que escriuen la seva propia Iliada mijantçant la força del vent o la bravura de la mar.
dilluns, 10 de març del 2008
Duopoli politic
Per: Rafa Castelló (Oliva)
Propose que canviem el mot bipartidisme pel de duopoli, per tal de referir-nos al sistema polític que està configurant-se al País Valencià. Ja que ens agrada utilitzar metàfores de l'economia per parlar de política, anem a ser conseqüents. El concepte de duopoli, i els models del seu funcionament, mostren de manera nítida com es desenvolupen les estratègies dels agents. Mentre que el de bipartidisme amaga en la benvolent estabilitat, una tendència que perjudica els ciutadans.
El duopoli és un mercat en el que només hi ha dues empreses que ofereixen el producte. És un cas concret d'oligopoli. En aquesta situació, les empreses adquireixen un poder sobre el mercat, per tant, un poder sobre els consumidors (ciutadans), que provoca un creixement dels preus (increment dels poders atorgats: creixement del control partidari i disminució del control ciutadà) i una caiguda de la producció (reducció de les polítiques de transformació social). Això ho aconsegueixen per mitjà de la seua col·lusió, és a dir, de la col·laboració entre empreses, que evita la seua competència.
Ja fa 170 anys que el personatge del dibuix, Antoine Augustin Cournot, ho va dir. Fa temps que ho sabem, veritat? En condicions de duopoli, si les empreses tenen els mateixos costos, es divideixen el mercat a parts iguals (l'empat tècnic electoral està servit), com a resultat del que s'anomena equilibri de Nash, situació segons la qual cap jugador es beneficia de canviar d'estratègia, mentre els altres no canvien la seua.
En definitiva, el duopoli ens mostra una situació de mercat en la qual els consumidors (ciutadans) obtenen menys a canvi de més. Si és una situació que critiquem en l'àmbit de l'economia, ¿per què estem disposat a acceptar-la en la política? ¿Per què no ho denunciem al Tribunal de la Competència de la Unió Europea?
El PSOE i el PP, tan liberals ells, col·lideixen, col·laboren, per evitar la competència política: mireu si no amb quina rapidesa es posen d'acord pel que fa a les condicions econòmiques i publicitàries de suport a partits (temps televisius, subvencions electorals, accés a espais, debats, etc.). Col·laboren, però també, en l'elaboració discursiva i executiva de determinades polítiques d'estat, de l'estructura política, del sistema de partits, etc. Com a resultat, els ciutadans vivim una política cada vegada més allunyada del nostre control, paguem un preu més elevat, i a canvi rebem menys polítiques transformadores, menys polítiques que canvien realment les nostres condicions de vida.
Quan hui acabe el recompte dels vots, haurem comprat en un mercat duopòlic. I el més segur és que el resultat de la nit siga més duopoli i menys competència política. I la pròxima vegada que votem pagarem més (atorgarem més poders) i rebrem menys a canvi (menys polítiques transformadores), i així successivament. ¿És intel·ligent autolesionar-se d'aquesta manera?
- Rafa Castelló és llicenciat en Economia. Doctor en Sociologia. Professor Universitat de València.
Extret d'Infosafor.com
Propose que canviem el mot bipartidisme pel de duopoli, per tal de referir-nos al sistema polític que està configurant-se al País Valencià. Ja que ens agrada utilitzar metàfores de l'economia per parlar de política, anem a ser conseqüents. El concepte de duopoli, i els models del seu funcionament, mostren de manera nítida com es desenvolupen les estratègies dels agents. Mentre que el de bipartidisme amaga en la benvolent estabilitat, una tendència que perjudica els ciutadans.
El duopoli és un mercat en el que només hi ha dues empreses que ofereixen el producte. És un cas concret d'oligopoli. En aquesta situació, les empreses adquireixen un poder sobre el mercat, per tant, un poder sobre els consumidors (ciutadans), que provoca un creixement dels preus (increment dels poders atorgats: creixement del control partidari i disminució del control ciutadà) i una caiguda de la producció (reducció de les polítiques de transformació social). Això ho aconsegueixen per mitjà de la seua col·lusió, és a dir, de la col·laboració entre empreses, que evita la seua competència.
Ja fa 170 anys que el personatge del dibuix, Antoine Augustin Cournot, ho va dir. Fa temps que ho sabem, veritat? En condicions de duopoli, si les empreses tenen els mateixos costos, es divideixen el mercat a parts iguals (l'empat tècnic electoral està servit), com a resultat del que s'anomena equilibri de Nash, situació segons la qual cap jugador es beneficia de canviar d'estratègia, mentre els altres no canvien la seua.
En definitiva, el duopoli ens mostra una situació de mercat en la qual els consumidors (ciutadans) obtenen menys a canvi de més. Si és una situació que critiquem en l'àmbit de l'economia, ¿per què estem disposat a acceptar-la en la política? ¿Per què no ho denunciem al Tribunal de la Competència de la Unió Europea?
El PSOE i el PP, tan liberals ells, col·lideixen, col·laboren, per evitar la competència política: mireu si no amb quina rapidesa es posen d'acord pel que fa a les condicions econòmiques i publicitàries de suport a partits (temps televisius, subvencions electorals, accés a espais, debats, etc.). Col·laboren, però també, en l'elaboració discursiva i executiva de determinades polítiques d'estat, de l'estructura política, del sistema de partits, etc. Com a resultat, els ciutadans vivim una política cada vegada més allunyada del nostre control, paguem un preu més elevat, i a canvi rebem menys polítiques transformadores, menys polítiques que canvien realment les nostres condicions de vida.
Quan hui acabe el recompte dels vots, haurem comprat en un mercat duopòlic. I el més segur és que el resultat de la nit siga més duopoli i menys competència política. I la pròxima vegada que votem pagarem més (atorgarem més poders) i rebrem menys a canvi (menys polítiques transformadores), i així successivament. ¿És intel·ligent autolesionar-se d'aquesta manera?
- Rafa Castelló és llicenciat en Economia. Doctor en Sociologia. Professor Universitat de València.
Extret d'Infosafor.com
dijous, 6 de març del 2008
Rècord del món y supersesió
Ahir a la Marineta de Dénia més de 30 veles en l'aigua. Jo d'estrena amb 88 litres en una Mistral Electron que em va donar feina per un tub, però que a mesura que passaven els minuts anava fent-me en ella. De 30 a 40 nucs d'un nord espectacular. Hui no puc ni conduir amb les mans plenes de llagues, però va valdre la pena !!!
Fotos del dia aci
I també ahir, el senyor Antoine Albeau va batre el rècord del món a vela amb 49 nucs (90 Kms/h). GRAN la maestria d'aquest windsurfista que es va jugar el tipus amb caigudes espectaculars com es poden vore en aquest video
Fotos del dia aci
I també ahir, el senyor Antoine Albeau va batre el rècord del món a vela amb 49 nucs (90 Kms/h). GRAN la maestria d'aquest windsurfista que es va jugar el tipus amb caigudes espectaculars com es poden vore en aquest video
dissabte, 9 de febrer del 2008
Pascues per al record
Gabi, trucaor, valent, alegre, el nano més atrevit, revolucionador, vollgut per tots nosaltres, el grup de nanos de les pascues dels anys 80: Alberto, Borja, Sergio, Ana Maria, Maria Jesus, Yoli. I per supost, el teu germà Josele .... eixe a qui mai vas poder encaminar encara que ho intentares mil vegades.
Des d'aquest el meu raconet escric aquestes linies en el teu homenatge; no sé perqué escric, pot ser per a que sempre que torne per ací acudisquen eixos records imborrables de la nostra infantessa, eixos records de les nits en matador, de les bodes a les que em anat junts ... Recorde especialment la despedida de solter de Sergio, on vas d'eixar de ser aquell nano que tots voliem per al nostre equip i vaig descobrir que t'havies fet gran. Sigues feliç allà on estigues cosí, els que ens quedem el trobarem a faltar. Bon vent amic.
Des d'aquest el meu raconet escric aquestes linies en el teu homenatge; no sé perqué escric, pot ser per a que sempre que torne per ací acudisquen eixos records imborrables de la nostra infantessa, eixos records de les nits en matador, de les bodes a les que em anat junts ... Recorde especialment la despedida de solter de Sergio, on vas d'eixar de ser aquell nano que tots voliem per al nostre equip i vaig descobrir que t'havies fet gran. Sigues feliç allà on estigues cosí, els que ens quedem el trobarem a faltar. Bon vent amic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
