dimecres, 30 de maig del 2007

Opinions diverses

Aquestos dies llig i senc moltes opinions enfrontades respecte a com afrontar el futur després de les eleccions del 27 de Maig. Uns parlen de ser la tercera via, amb un discurs basat exclusivament en el nacionalisme, deixant a banda les dretes i les esquerres. Altres parlen de la catástrofe que ha provocat el juntar-mos amb els comunistes i que tenim que fer el nostre camí en solitari des de ja, desmarcant-mos de EU i acabant amb l'il.lusionant projecte del Compromís pel Pais. Altres son de la opinió de que hi ha que seguint sent el que som, nacionalistes d'esquerres. En fi, opinió per a tots els gustos. El que està clar és que hem pegat un xicotet pas endavant aquestes eleccions. És veritat que tots esperàvem molt més, que esperàvem sumar, que ens veiem amb possibilitats reals de desbancar al PP, però els resultats han sigut els que han sigut, i a pesar de la desfeta que ha hagut a l'esquerre: PSOE i EU han baixat en el seu numero de votants i regiduries. Nosaltres ens hem mantingut. I això ens té que donar ànims per a seguir en una linea similar, denunciant tot allò que pensem que està malament, però al mateix temps donar propostes clares sobre com pensem que deurien fer-se les coses. No ens podem quedar només en la denuncia. Hi ha que proposar, proposar i proposar. És l'única manera que tenim de ser una alternativa real tant al PP com al PSOE. Tenim que anar a soles (no és moment de traure banderes republicanes, ni independentistes), tenim que ser nacionalistes, explicant molt be que vol dir això de ser nacionalista, però també tenim que ser d'esquerres. No és pot obviar el que som. Encara que això no implique el poder estar d'acord en certes politiques del PP, per què no ? És moment de ser valents i sobretot, TREBALLAR PEL NOSTRE POBLE, LA NOSTRA GENT. Això és lo que millor sabem fer, explotem-ho.

dimarts, 29 de maig del 2007

Il.lusió

Passat ja un dia després de conèixer el sentir dels valencians, i ja amb una certa perspectiva, torna l'il.lusió per continuar treballant pel Pais. I és que ens esperen 4 anys per davant amb noves metes que complir. Per fi i després de 20 anys, tornem a tindre representació en les Corts valencianes, i això a pesar de tot és ja un èxit. Ara podem ser un poc més visibles cara a la societat valenciana, i és feina de tothom el fer molta pedagogia sobre qui som i qué volem. Hi ha que fer-se notar, no amagar-se, i sobretot, escoltar molt a la gent del carrer. En la meva opinió ens em enganyat en una campanya orientada més en lo destructiu que en les propostes, més en l'adeu PP que en hola Pais. La gent no ha sentit un altra cosa que NO al PP. I per això ja està el PSOE. Donem un aire fresc al nostre discurs. Parlem en positiu. Fem propostes reals i atractives. Crec que la idea del Compromís és bona, tot i que EU continua afonant-se al Pais Valencià i a la resta del estat espanyol. I crec que amb 4 anys per davant és moment de fer marca, ja que en aquestes eleccions, amb només 3 mesos des de la creació de Compromís, ha hagut molt poc de temps per donar-mos a conéixer. Hi ha que des de ja mateixa, pensar en futur, mirar en davant i lluitar per a arribar amb una bona posició a les properes eleccions. Tenim ara un gran repte com mai l'hem tingut. Ànim i a per totes.

dilluns, 28 de maig del 2007

Decepció

A nivell de Pais
El PP arrasa en les eleccions al Pais Valencià. No passa res, continuarem fent Pais. Com es deia a la renaixença, la morta està molt viva.
A nivell Local
També decepció al Bloc, amb la pèrdua de vots, que no de regidors. Tots esperàvem més, sobretot després de la gran tasca realitzada aquests 4 anys. Al menys, tindrem uns altres 4 anys de no govern de la dreta. La nostra terra ho continuarà agraint.

En general les cares a la seu del carrer Tossal eren molt llargues. Molt d'esforç fet per part de tots, per a no res. Ànim i a continuar !!!

Salut i bon vent. Som Pais, som Bloc, som il.lusió.

dimecres, 23 de maig del 2007

Primer video del Driza Group

Va estar grabat el dissabte 12 de Maig de 2007 al Verger, Alacant. Les condicions no van ser massa bones, però ens valen per a debutar com a productors :-D
Espere que vos agrade. Salut i Bon Vent !!!


dimarts, 22 de maig del 2007

Mala sort

I és que aquest cap de setmana no hi ha hagut massa sort amb el vent. Divendres decidim quedar-mos en Miramar, on Emanuele trenca el mastil (460). Vent fluix, els famosos 12 nucs, no ens deixen disfrutar massa. Després ens enterarem que en el Verger va estar algo millor.
Dissabte provem en el Verger i la mateixa historia. 12 nucs patateros que ens deixen en la mel en els llavis. Ja hi hauran caps de setmana millors ....
Per cert, dissabte naveguem amb Jose (bleda) i ens riguem un rato veguent-lo driçar sense resultats. Li toca tornar nadant. Pareix que l'alcireny serà un company més de batalles ja que ha decidit deixar el cap i cassal i traslladar-se a Gandia (sí senyor !!!).
Aprofitem per a planejar una escapada a Murcia, de cap de setmana, en quant les previssions siguen favorables.
Dissabte a la nit, continua la mala sort, al eixir del cocoloco, em faig un xicotet esquinç, que possiblement em deixe fora de combat durant 1 setmana o 2. Menys mal que la nit no acaba mal del tot !!!! El esquinç s'agreuja diumenge nit i dilluns no vaig al curro. En asepeyo em donen antinflamatoris i em recomanen una tobillera i molt de gel. Al menys m'he lliurat del guix. Bo, ara a recuperar-se el més aviat possible. Salut i bon vent.

dimecres, 16 de maig del 2007

La platja de l'Ahuir i el Montduver ... quin plaer

Per fi ha arribat el primer garbí de l'any a Gandia i per sort l'he pogut gaudir. I es que el marc incomparable d'una navegada amb la platja verge de l'Ahuir i el Montduver al fons és espectacular. Gaudim d'aquest preciòs paratje mentre pugam, perquè qui sap què acabaran fent allí si algun dia governa el PP. Però bueno, a lo que anem. Arribe del curro a les 18.30 i em passe per la escola perque les previsions eren bones i en Cullera les palmeres anaven de costat a costat. Allí vec que ja estan els kiters pegant-li: Jose, Kike, Damian, ... Tire a tota castanya cap a casa, arreplegue el material i a les 19.15 estic en l'aigua. 2 hores intenses dins de l'aigua, fins que comença a anar-se'n el sol. Preciós navegar mentre's va amagant-se el sol per darrere del Montduver. Ja amb la foscor de la nit, arreplegue el material i torne a casa a les 10 de la nit amb una sonrisa d'orella a orella. Sensacional. Salut i bon vent !!!

dilluns, 14 de maig del 2007

Primer Llebeig del 2007

Després de l'intent frustrat de navegada a Gandia el Divendres 11 de Maig, el dissabte 12 (15.00) anem a Denia (Escola de Guillermo) els de sempre, Titín, Emanuele i jo. Allí conec a hdh (Hugo), el antic propietari de la meua Starboard. Titín estrena JP (105 litres). De camí vaig grabant en la càmera de video i estic a punt de armar-la, perque un guàrdia civil està a punt de vorem quan ens creuem.
Arribem i per desgràcia està prou fluix. Encara i tot, montem i al aigua (per supost, lo més gran que tenim. Emanuele amb 6.4 i 95 litres, Titín amb 5.5 i 105 litres i jo amb 6.2 i 126 litres). El vent està molt ratxeat i la mar plana, com es costum amb el llebeig. Quan arriba la ratxa, em tire al llarg i planetje, però al intentar cenyir perc el planeig (tinc que possar-me en possició de cenyida amb més suavitat). És un dia per tindre una técnica molt depurada i aprofitar al màxim el poc vent que fa o per a portar 7 metros. Passem dues hores que ens lleven algo el mono (quina adicció crea el windsurf, és pitjor que les droges), però que saben a poc. He aprofitat i he grabat als companys, les imatges queden prou be perquè improvise un tripode amb una escala. A les 20.00 estem tornant a Gandia.

Aquest és el video que vaig gravar aquell dia. Espere que vos agrade.

Nou "ascens" a la lliga LEB

I es que no es pot considerar d'un altra manera. El dissabte el Gandia basket aconseguia per segon any consecutiu l'ascens a la lliga Adecco LEB del basket nacional. Any històric per al basket en Gandia. Hui cel.lebració al pavellò municipal i descans mereixcut per als jugadors fins la pròxima temporada (ben guanyat que ho tenen). Ara és moment de celebracions, de gaudir-ho i de passar-ho be, però d'ací no res hi haurà que començar a pensar en l'equip de l'any que ve. Pense que la plantilla actual ha funcionat molt be i que només faria falta tindre banqueta. En molts moments de la temporada l'equip ha jugat en només 7 jugadors i això passa factura com s'ha vist demostrat aquesta campanya. Però com he dit, ara es moment de guadir a tope de la increible victoria del Gandia Basket a Gijon dissabte passat, i també donar-li un gran aplaudiment (i sobretot molt d'ànim) al equip gijonenc, que ha demostrat ser un duríssim rival en el play-out i que per desgràcia per a ells jugaran la propera temporada a la LEB2. Esperem vore'ls pronte un altra vegada a la LEB. Ànim Gijón !!!

Crónica completa del partit: http://www.gandiabasket.com/Noticies/PartitsCroniques/leercronica/tabid/74/NoticiasPageID/1/IDNoticia/75/Default.aspx

divendres, 11 de maig del 2007

Tot es decidirà a Gijón

Un altre partit de molt de patiment (com ha sigut habitual aquesta temporada). El Gijón va estar per davant tot el partit, amb diferències que no passaven dels 10 punts de ventaja. El Gandia es mantenia sempre a 3 / 6 punts, però donava la sensaciò de que la distància era insuperable. Inclús va estar per davant en alguns moments del partit, encara que era una il.lusió, ja que ràpidament el Gijón es tornava a escapar als 4-6 punts. En els dos ultims quarts i per errades en moments puntuals la distància es va incrementar fins als 13 punts. I així s'arribava a l'ultim quart, que començava molt be per als gandians, que alçàven als espectadors dels seus seients fent un parcial de 6-0 i acostan-se als gijonencs. Ahí va estar la clau del partit, en 3 atacs consecutius dels d'Isma Cantò, que fallaren, tot i que els rivals tampoc estaven massa encertats i també fallàven en la canasta contraria. Va ser una pena. Amb un poc de sort en eixos atacs, el gandia hauria remuntat el marcador i el pabellò s'haguera encés en flames, però no, passats eixos 3 minuts d'esperança, el Gijon va tornar a apretar l'accelerador, deixant k.o. a un equip gandià molt voluntariós, però amb molt poc encert en atac. Encara i tot, la gent va agrair l'esforç dels jugadors, despedint-los amb una gran ovació, que esperem que els motive per al decissiu partit en terres asturianes. Salut i bon vent.

dimecres, 9 de maig del 2007

Més prop de la permanència

Partidàs ahir en el poliesportiu municipal de Gandia. Partit molt lluitat pels d'Isma Cantò i que finalment aconseguiren guanyar amb el incondicional recolzament del públic assistent (vora 1.500). L'encontre va estar sempre molt igualat, sense que cap equip es distanciès massa en el marcador. L'últim, i definitori quart començava amb el Gandia Basket per davant del Faro Gijon per tan sols 2 punts, però un mal començament va fer que els de Gijon s'avançaren per 5 punts (màxima diferència del partit). Així s'arribaven als ultims 2 minuts amb la mateixa diferència favorable als Gijonencs. El Gandia basket aconseguia retallar la diferència a només 3 punts a falta d'un minut, però els de Gijon la mantenien a falta de 16 segons. El públic encara i tot, continuava animant al seu equip (no va deixar de fer-ho en tot el partit) i amb l'ànim de la grada i la garra dels jugadors finalment el Gandia Basket li donava la volta al marcador aconseguint una gran victoria, amb la gent del pavellò possada en peu aplaudint a rabiar. Isma es dirigia al públic, senyalant-los i diguent-los amb gestos que mitja victoria era d'ells. Sensacional el partit, dels que creen afició. El Gandia Basket, amb aquesta victoria, ho té tot en les seves mans per jugar una temporada més en la LEB. Pròxim combat (i esperem que aclaratori), aquest dijous a les 20.30 en el pavellò municipal de Gandia. Espere poder tindre grans noticies que contar, però mentrestant, disfrutarem de la gran victòria d'ahir. Felicitats a la gent del basket de Gandia. Salut i bon vent !!!

dilluns, 7 de maig del 2007

Obrint Pas - Benvingut al paradís

Els Obrint Pas tenen des de fa uns mesos un nou disc al mercat. Té com a nom "Benvingut al paradís" i aprofundix un poc mes en la fusió de la música popular valenciana amb el rock, el ska i el reggae. Un disc molt fresc, possiblement el millor disc del grup. Conté 18 cançons i un dvd amb el making off de la grabació, feta en el Pais Valencià, en la comarca dels Ports, al nord de Castelló. Un disc imprescindible. I no deixeu de vore'ls en directe !!!

dimecres, 2 de maig del 2007

Serà l'últim ?

Dimarts 1 de Maig de 2007. Sense tindre-ho previst un vent de ponent prou fort meneja les palmeres de la platja de Gandia en les primeres hores del dia. El dia anterior (Dilluns 30 d'Abril) ens va eixir malament el viatje a Denia, però pareix que hui ens podrem venjar. A les 12.00 ja em quedat els de sempre (Emanuele, Titín i jo), amb l'nclusió aquesta vegada del Tino. Hui provarem a Cullera on estan navegant amb 5.2 - 5.8 (segons 20nudos.com).
Arriba Emanuele primer i ja ens avisa que la cosa està molt be. Arribem a Cap Blanc on hi ha un gran ambient windsurfero. Montem 5.5 m2. Quan portem el material a la platja me n'adonde de que la cosa està molt forta, amb ratxes de 30 nucs.
El primer bordo, com ja és costum, horrible. Però aquesta vegada a partir del segon, i gràcies a la navegada recent de Tarifa, m'enxufe ràpidament. Quina passada. Dous peus als footstraps i planeig amb mar plana, en direcció a la bahia de Cullera. El paissatge es preciós i el dia acompanya amb un sol generòs. Disfrute moltíssim i vaig pillant-li el truco al waterstart. A les 16.00 fem una xicoteta parada. En el descans, el cigarro i la coca-cola em senten de puta mare per a continuar un rato més. I allà que vaig. Dos bordos més, disfrutant a tope, conseguint cenyir i arribar al mateix lloc d'eixida. Dia perfecte que acaba amb unes birres en La Lola, amb el port de Gandia de fons, fins que es fa de nit.

Resumen del Viña

Primer dia. Arribem a Castellò a les 18.00. Poncho K actua a les 19.30. Tenim temps de sobra així que ens prenem la primera cervessa amb Sandra. A les 19.00 eixim de Castellò direcciò Benicassim per la N-340 i primera sorpresa. Monumental qua de cotxes. Tardem 2 hores en fer 13 Kms. `Ja no vejem al "Borracho de la madrugá", però no passa res, al cotxe portem beguda, gots i un munt de cds, així que comencem el nostre particular viña en mig de l'embotellament.
Finalment conseguim arribar al recinte del festival i arribem a temps de sentir a Despistaos. Decepció (encara que no esperàvem massa d'aquest grup). La nit millora amb Stravaganzza i sobretot amb els Medina Azahara i el seu mític "Necesito Respirar". Després arribaria Manu Chao (no vaig durar més de 10 minuts) i uns sorprenents Moonspell, per a acabar amb Rosendo i Huecco. Així acaba el primer dia de festival, així que ja es hora de sopar i continuar en alguna disco, que és el que fem (son ja les 4.00 am). El dia acaba (o més be comença) amb una intensísima tromba d'aigua en una discoteca d'estiu de Benicassim.
Segon dia. Ens alcem a bona hora (13.30), però com que el dia continua gris i plujós (a voltes d'una manera exagerada) decidim passar la vesprada en casa descollonant-mos amb les parides del youtube. Comunistes !!! (que gran el tio masclet). I així, ens perdem a Los Suaves i Mago de Oz (que després ens anterem que suspenen). Quan la pluja para un poc agafem els cotxes i fem martxa, però a mig camí comença de nou el diluvi universal, així que finalment desistim i aprofitem per coneixer la nit castellonenca, que ens depara una molt bona alternativa. Un vegada més arribem a casa de dia.
Tercer dia. A les 15.15 em desperte i finalment a deixat de ploure. A les 16.30 actuen els Obrint Pas així que com tots dormen, me'n vaig a soles. Arribe un poc tard al escenari Republicca (16.45) però disfrute el concert com pocs altres. Jo diria que ha sigut el millor concert de la meua vida. Els Obrint son un espectácul a l'escenari, i fan que la gent no pare de ballar. I és que això és més que un concert, és tot un sentiment de Pais. I quina millor manera d'acabar el concert que amb el "No volem cap" i "La manta al coll" ? Sensacional. La gent es tornà boja quan a mig concert s'encenen entre el públic dos bengales valencianes. O quan el Xavi va far que tota la penya s'agenollés. Acaba el concert i en l'escenari del costat comença una cançò que conec ... clar que sí, si són els Sínkope. Això si que és una sorpresa. Quina passada de grup. Quin directe més bo. Torne a pujar als núvols i és que ... hi ha alguna droga més bona que la música ? Soc feliç, per mi pot acabar ja el Viña. Ens quedem fins a boikot, disfrutant de la guitarra espanyola del Raimundo Amador, amb Pata Negra, el heavy de Ill Niño o Saratoga i dels Reincidentes. Acaba el nostre Viñarock amb l'arribada a Gandia a les 7.30 am del Dilluns 30 d'Abril.

Gandia