La platja de l'Ahuir

Aquest any ha costat, ha arribat tard, més del que seria normal, però per fi he encetat la temporada de windsurf a la platja de l'Ahuir, un paratge extraordinari, per a mi el més extraordinari que té Gandia.
És un plaer tornar a casa després d'una tardor, hivern i primavera lluny de la meva platja, del meu mar, de les fantàstiques ones que formen els bancs d'arena, del fons espectacular amb la marjal i el nostre Montdúver. Arrere queda Dènia, l'Ebre, les platjes del sud, Oliva, Calp. Llocs privilegiats per a la pràctica del windsurf, però incomparables amb el que es navegar a l'Ahuir.
I és que el windsurf, un esport a l'abast de tot el mon, de totes les edats, on mai s'és massa major o massa menut per a practicar-lo, és un esport que cubrix un munt de sensacions inimaginables per a l'espectador. Un esport de pur contacte amb la natura, que ens fa reviure la nostra essència com a essers humans lligats a la Terra i als seus espais naturals: terra, mar i aire. Pots volar com les aus, pots navegar com els peixos, pots còrrer com els guepards. Només amb la pura conjunció amb la natura s'és lliure, i és tot just això, la llibertat plena el que t'aporta el windsurf. I a més, és el millor amor, aquell que mai el defrauda però que al mateix temps mai t'ho dona tot i que en cada sessió el marca en allò més profund.
Un plaer tornar a casa.

Salut i bon vent