dijous, 18 d’octubre del 2007

Història real de superació personal i estima a un fill

Aquesta és la història d'un home Austrialià que feia cada any l'Ironman Australià i la seva major il.lusió era competir al costat del seu fill. Per desgràcia el nano va nàixer amb paralisi cerebral.
El Australià mai va vore la situació del seu fill com un obstacle i es va entrenar molt fort, pare i fill junts, durant varios anys fins que va arribar el seu moment. Per aquell entonces, l'home ja tenia 60 anys, i es va inscriure amb el seu fill. Per a qui no ho conega, la prova consta de:
  1. 4 kms de natació
  2. 180 kms de ciclisme
  3. Una maratò (42.5 kms)
Els campions del mon de la modalitat ho fan en 8 hores i 15 minuts aproximadament. Un dels que van competir aquell dia, un Mexicà, va finalitzar la seva primera Ironman d'Australia amb un temps de 12 hores i 8 minuts.

El australià, amb el seu fill, ho va fer en quasi 17 hores !!!

3 comentaris:

Browner...Seguro? ha dit...

Impresionant.... me lo he copiado en mi blog, es algo impresionante hasta donde puede llegar un padre por su hijo, bestial.

Xavi ha dit...

sí ... alguna llàgrima se me va escapar la primera vegada que el vaig vore.
Això és voler a un fill.

Cuinetes ha dit...

ufff, cabro. m'has fet plorar massa!

deu meu!

sense paraules

Gandia