L’herència de Zaplana, Olivas i Camps
INDICADORS ECONÒMICS
RENDA PER CÀPITA:
1998, Índex Espanya (100%). País Valencià: 96,9% (la 8ª de 19)
2007, Índex Espanya (100%). País Valencià: 90,8% (la 11ª de 19) (i a 7 dècimes de ser la 13ª).
Com a exemple, la renda per càpita en 2007 de Ceuta: 21.994 euros anuals; en el Pais Valencià: 21.239 euros anuals. No passa res, amb la formula uno a valència segur que avancem a Ceuta.
(Font: INE,Principales Resultados, Renta Per Cápita)
BALANÇA (ESPOLI) FISCAL:
La 3ª (criteri: “flujo monetario”) /4ª (criteri: “cargo / beneficio”) que més aporta per càpita, tot i que és la 11ª en renda per càpita.
Paguem més a l'estat tenit una renta per càpita per baix de la mitja. Ja està be de subvencionar per la cara a l'estat.
(Font: Document sobre Balances Fiscals publicat pel Ministeri d’Economia i Hisenda, 2008).
ATUR:
285,660 aturats en agost 2008
Increment d’un 37,33% entre agost de 2007 i agost de 2008, la tercera comunitat on més puja (en termes relatius i absoluts) l’atur en l’últim any.
Tranquils, tot i això vam poder veure a Alonso, Massa, Raikonen, Hamilton ... (a un preu per al públic de 5 euros la volta, barat home !!)
(Font, INE, Ministeri de Treball)
DEUTE:
(2007) 11.500 miliones d’euros, un 11,4% del PIB valencià, el més alt de tota Espanya (duplicant la mitjana nacional, del 5,7%).
Personalment estaria d'acord amb ser la autonomia amb més deute d'Espanya ... si vinguera acompanyat de serveis, però no. Xiquets en barracons, hospitals desbordats, carreteres de pagament, transport públics insuficients, i seguim endeutant-mos, per a qué? Per a que es forren quatre caradures (terra mítica, per example).
POLÍTICA I CORRUPCIÓ
GESTIÓ MUNICIPAL:
Dels 80 municipis més grans d’Espanya, els dos municipis amb menor transparència són Oriola (12,5) i Torrevella (15,0),
Font: Índice de Transparencia de los Ayuntamientos (ITA) elaborat per l’organització Transparencia Internacional (2008)
CORRUPCIÓ URBANÍSTICA:
(2006): 30 causes obertes o sentències contràries a urbanitzacions, el primer lloc de tot el litoral espanyol.
Font: Greenpeace. Informe: ” Destrucción a toda costa 2006″
ESTAR DEL BENESTAR
SANITAT:
El País Valencià és la comunitat que té un menor nombre de llits per habitant de tota Espanya: 2,71 llits per mil habitants (mitjana espanyola, 3,59, Catalunya, 4,52).
Recomanació OMS, 7 llits per mil habitants
Font: Catálogo Nacional de Hospitales 2005 e Instituto Nacional de Estadística (INE),
Si comparem amb les dades de 2002, aquests números són, fins i tot, pitjors del que eren: en 2002 era de 2,8 llits per habitant.
(Font: Estudi de la Universidad de la Coruña per al “Observatorio del Sistema Nacional de Salud”).
2008 la que pitjors serveis sanitaris públics té, segons la Federació d’Associacions per a la defensa de la Sanitat Pública
(Font:AZPRENSA)
EDUCACIÓ:
La segona comunitat amb major índex de fracàs escolar en 2006, només per davant de Ceuta.
(Font: El Mundo)
Diu textualment este diari no precisament anti-PP: “tras mantener una evolución asombrosa: desde 2000 ha empeorado 14,4 puntos, es decir, un 57%”, al pasar de un porcentaje del 25,3 en el año 2000 al 39,7 de 2006.”
LLENGUA I CULTURA
CULTURA:
Lectura: (2005) El País Valencià figura (51,5% de lectors), juntament a Andalusia i Extremadura, com la Comunitat Autonòma amb menor nombre de lectors (mitjana espanyola > 55%)
VALENCIÀ:
Ús del Valencià:1995 52,8% declarava ser valencianoparlant o bilingüe2008: 39,9% declarava ser valencianoparlant o bilingüe
Fuente: Servicio de Investigación y Estudios Sociolingüísticos, de la Conselleria de Cultura,Generalitat Valenciana.
“lengua que habla en casa”.Baixada d’un 13% en 13 anys. Amb este ritme en 40 anys el valencià haurà desaparegut.
dijous, 11 de setembre del 2008
dimarts, 9 de setembre del 2008
Domadors del vent
En el següent link es pot llegir l'article publicat recentment en la revista dominical Magazine (Levante-EMV, La Vanguardia, Información, entre altres) dedicat al windsurf, que a més era portada de la revista.
http://www.magazinedigital.com/reportajes/deportes/reportaje/pageID/1/cnt_id/2287
Está en castellà; a continuació algunes de les millors parts del article.
¿Es posible domar el viento? ¿Y volar en el agua? Sí, el windsurf puede. Por eso ya hay miles de atrapados por el magnetismo de las olas. [...]
Desde el bar restaurante El Viento, a tiro de piedra del agua y presidido por una enorme vidriera orientada al océano, el estadounidense Jimmy Díaz clava su mirada en los windsurfistas. Gorra en ristre, con la piel tostada por el sol, sus musculosos brazos dan fe de que ha sido uno de los grandes del windsurf. Hace veinte años que se bate con el viento y las olas y hoy es el presidente de la Professional Windsurfers Association (PWA), que organiza el Campeonato del Mundo. Él prefiere hablar de pactos secretos con el mar. “A lo largo de mi vida he practicado decenas de deportes, como el béisbol, soccer, fútbol americano, tenis o golf, y jamás he visto uno tan adictivo como el windsurf; si el mar te agarra, te obsesionas con este deporte. El océano te pone a prueba, casi te invita a abandonar, pero si no te rindes, quedas enamorado para siempre”, afirma. Su voz es firme y de trazos amables, aunque uno diría que defendería hasta la muerte lo que acaba de decir. Horas después, en una mesa cercana, Iballa Ruano –junto a su hermana Daida, una de las personas que más han hecho por popularizar este deporte– repetirá el mismo brillo de pasión en sus ojos al confesarse totalmente conquistada por este deporte. “Te atrapa, llega un momento en que hasta sueñas con el windsurf.” Más que de sensaciones ambas parecen hablar de sentimientos. De emoción. “La combinación de controlar el viento con tus manos, deslizarte sobre el agua como si volaras y saltar sobre las olas es algo único. Hay algo ahí que te engancha.” Desde que quedaron prendadas de la vela y las tablas lo han ganado todo. Entre ambas se reparten 17 títulos mundiales en diferentes modalidades (13 Daida y cuatro Iballa). Y no piensan bajarse de la tabla. [...]
No se trata sólo de un deporte, es algo más. El surf a vela es un estilo de vida que exige pasión. [...]
Víctor Fernández, de 24 años y candidato con argumentos a llevarse este año el mundial de olas, cambió desde muy pequeño el balón por las tablas. Eran días de furgoneta y carretera con sus padres y sus tíos –la cuadrilla de amigos vino después– para probarse en la aguas de la Costa Brava, Tarifa, la costa gallega o Portugal. A veces, miles de kilómetros para ver cómo el viento dejaba de soplar. “Pero no es lo habitual, en España hay unas condiciones muy buenas”, explica, y subraya el matiz con otro denominador común entre los windsurfistas cuando las cosas se ponen feas. “Quizás sí tenemos una filosofía de vida diferente, somos gente echada para delante porque cuando todo el mundo saldría del agua, nosotros entramos y nos pasamos horas allí dentro con un frío terrible. La gente piensa que estamos locos, pero es un placer enfrentarse a un reto nuevo cada vez que entras al agua.”
Las gemelas Ruano suscriben las palabras de Víctor y dibujan su perfil del prototipo de surfista a vela. “Por lo general, somos gente bastante independiente. Este es un deporte difícil al principio, y hace falta un carácter inquebrantable, que no se rinda nunca y quiera superarse; y luego, claro, es importante que se divierta”, señala Daida. En cuanto termina la frase, Iballa recoge al vuelo las palabras de su hermana para poner los puntos sobre las íes: “Y luego están los viajes, te tiene que gustar viajar porque si te dedicas a esto vuelas a muchos sitios, conoces lugares y gentes geniales, aunque también es un poco duro pasar tanto tiempo en aeropuertos”.
http://www.magazinedigital.com/reportajes/deportes/reportaje/pageID/1/cnt_id/2287
Está en castellà; a continuació algunes de les millors parts del article.
¿Es posible domar el viento? ¿Y volar en el agua? Sí, el windsurf puede. Por eso ya hay miles de atrapados por el magnetismo de las olas. [...]
Desde el bar restaurante El Viento, a tiro de piedra del agua y presidido por una enorme vidriera orientada al océano, el estadounidense Jimmy Díaz clava su mirada en los windsurfistas. Gorra en ristre, con la piel tostada por el sol, sus musculosos brazos dan fe de que ha sido uno de los grandes del windsurf. Hace veinte años que se bate con el viento y las olas y hoy es el presidente de la Professional Windsurfers Association (PWA), que organiza el Campeonato del Mundo. Él prefiere hablar de pactos secretos con el mar. “A lo largo de mi vida he practicado decenas de deportes, como el béisbol, soccer, fútbol americano, tenis o golf, y jamás he visto uno tan adictivo como el windsurf; si el mar te agarra, te obsesionas con este deporte. El océano te pone a prueba, casi te invita a abandonar, pero si no te rindes, quedas enamorado para siempre”, afirma. Su voz es firme y de trazos amables, aunque uno diría que defendería hasta la muerte lo que acaba de decir. Horas después, en una mesa cercana, Iballa Ruano –junto a su hermana Daida, una de las personas que más han hecho por popularizar este deporte– repetirá el mismo brillo de pasión en sus ojos al confesarse totalmente conquistada por este deporte. “Te atrapa, llega un momento en que hasta sueñas con el windsurf.” Más que de sensaciones ambas parecen hablar de sentimientos. De emoción. “La combinación de controlar el viento con tus manos, deslizarte sobre el agua como si volaras y saltar sobre las olas es algo único. Hay algo ahí que te engancha.” Desde que quedaron prendadas de la vela y las tablas lo han ganado todo. Entre ambas se reparten 17 títulos mundiales en diferentes modalidades (13 Daida y cuatro Iballa). Y no piensan bajarse de la tabla. [...]
No se trata sólo de un deporte, es algo más. El surf a vela es un estilo de vida que exige pasión. [...]
Víctor Fernández, de 24 años y candidato con argumentos a llevarse este año el mundial de olas, cambió desde muy pequeño el balón por las tablas. Eran días de furgoneta y carretera con sus padres y sus tíos –la cuadrilla de amigos vino después– para probarse en la aguas de la Costa Brava, Tarifa, la costa gallega o Portugal. A veces, miles de kilómetros para ver cómo el viento dejaba de soplar. “Pero no es lo habitual, en España hay unas condiciones muy buenas”, explica, y subraya el matiz con otro denominador común entre los windsurfistas cuando las cosas se ponen feas. “Quizás sí tenemos una filosofía de vida diferente, somos gente echada para delante porque cuando todo el mundo saldría del agua, nosotros entramos y nos pasamos horas allí dentro con un frío terrible. La gente piensa que estamos locos, pero es un placer enfrentarse a un reto nuevo cada vez que entras al agua.”
Las gemelas Ruano suscriben las palabras de Víctor y dibujan su perfil del prototipo de surfista a vela. “Por lo general, somos gente bastante independiente. Este es un deporte difícil al principio, y hace falta un carácter inquebrantable, que no se rinda nunca y quiera superarse; y luego, claro, es importante que se divierta”, señala Daida. En cuanto termina la frase, Iballa recoge al vuelo las palabras de su hermana para poner los puntos sobre las íes: “Y luego están los viajes, te tiene que gustar viajar porque si te dedicas a esto vuelas a muchos sitios, conoces lugares y gentes geniales, aunque también es un poco duro pasar tanto tiempo en aeropuertos”.
dissabte, 16 d’agost del 2008
Acció a Fuerte
2 mesos després del viatje i aprofitant que la grip m'ha deixat k.o. aquest cap de setmana, he preparat el video de Fuerte ... Salut i bon vent !!!
divendres, 15 d’agost del 2008
dilluns, 11 d’agost del 2008
2a Gandia Windsurf Contest
Finalment i després de dues setmanes de preparaciò, dissabte passat es va realitzar la 2a Gandia Windsurf Contest, amb record de participants (25).
A semifinals arribaven els següents regatistes:
A semifinals arribaven els següents regatistes:
- Damian
- Ezequiel
- Juan Llobell
- Emanuele
Quedant-se fora de la lluita pel triumf participants de primer nivell com Iwi, Poquet, Terol, Lolo, Óscar o el finalista de l'edició anterior, Manolo Albiol.
En la 1a semifinal, Emanuele, del DrizaTeam derrotava a Damian que va fer una mala eixida. En la 2a semifinal, Juan, defensor del títol de l'any passat, no li donava cap opció a Ezequiel.
En la final, Juan Llobell s'impossava clarament a Emanuele, que de totes formes va fer una gran competició.
L'entrega de trofeus i premis (proporcionats per Fancomboi) es produia al Pub Varadero vore les 12.30 de la nit, amb la presència d'un representant de l'empresa Aadi.
dilluns, 21 de juliol del 2008
2o Gandía Windsurf Contest
Ja hi ha data per a la 2o Gandía Windsurf Contest, serà el pròxim 9 d'Agost i com l'any passat la competició serà en format match race.
Aquest any incorporem algunes novetats, com una regata de catamarans, la participació de patrocinadors i premis per a tots els participants.
També com a novetat, la competició serà en horari de vesprada (a partir de les 16.00 hores) i després hi haurà un sopar, que consistirà en una torrà a vora mar.
Més info aquí.
Com a aperitiu, aquest trailer amb imatges de la competició de l'any passat.
Agraïr la col.laboració dels patrocinadors d'aquest any. Sense la seva ajuda, aquesta regata no seria possible:
Aquest any incorporem algunes novetats, com una regata de catamarans, la participació de patrocinadors i premis per a tots els participants.
També com a novetat, la competició serà en horari de vesprada (a partir de les 16.00 hores) i després hi haurà un sopar, que consistirà en una torrà a vora mar.
Més info aquí.
Com a aperitiu, aquest trailer amb imatges de la competició de l'any passat.
Agraïr la col.laboració dels patrocinadors d'aquest any. Sense la seva ajuda, aquesta regata no seria possible:
- GandiaSurf
- Pub Varadero (Platja de Gandia)
- Sol i Clima
- Fancomboi
- Aadi
Esteu tots convidats a assistir !!!
Salut i bon vent !!!
dissabte, 28 de juny del 2008
Garbí, que fas que no vens?
Huí, després de Fuerte, tornada als tèrmics suaus del Mediterràni. LLebeig en Denia per a 6.2. Entretingut, però mooolt fàcil; bordos llargs disfrutant i algun intent de traslutxada. Molt a gust, en els amics del driza team. Bona vesprada per a llevar-se el mono amb algun pique divertit amb el spaghetti ... però dessitgant un bon garbí en casa !!!
Bo, celebrarem la tornada a casa aquesta nit.
Salut i bon vent
Bo, celebrarem la tornada a casa aquesta nit.
Salut i bon vent
dijous, 26 de juny del 2008
Fuerteventura
Acabe d'arribar del paradís: 7 díes en Fuerteventura d'autèntic windsurf.
Tot va començar dimecres 18 de Juny a les 4.15am quan sonava el despertador. A les 4.40 estava baix de ma casa esperant a Emanuele i Paula que m'arreplegaven en un cotxe de lloguer i 15 minuts després ja haviem passat per Titín i Tino. A les 6.50 eixia el nostre vol cap a Madrid, després, 3 hores en l'aeroport, i a les 13.00 aterràvem en Puerto del Rosario, Fuerteventura.
Visita a l'hotel i directes cap al Rene Egli, on ens esperava Jose el Sevillano. Aquell primer dia encara vam arribar a temps a entrar a la mar, per tastar-la només, ja que el vent era molt fluix.
A partir d'ací, 5 dies de navegació, amb una visita al Centre II, que no cumplix les espectatives. Alguna nit de catxondeo per la illa i una única visita turística a la costa occidental amb trencament de sandalia inclòs. També ferem de turistes i va caure algun detallet per a la gent que estimem. El somni acabava dimarts 24 de Juny a les 22.30 quan baixava del cotxe a la platja de Gandia.
Una passada de viatje.
Material utilitzat:
VELES: NP 6.7, 6.2, 5.6, 5.2, 5.0, 4.2
TAULES: F2 Spice 116, JP Freeride 100, JP FreestyleWave 92
Vents entre 14-17 nucs el dia més fluix fins 26-30 el més fort.
Resum més detallat de cada sessió a 20nudos.com (windiarios)
Deixe un parell de fotos per al record:
Salut i bon vent
Tot va començar dimecres 18 de Juny a les 4.15am quan sonava el despertador. A les 4.40 estava baix de ma casa esperant a Emanuele i Paula que m'arreplegaven en un cotxe de lloguer i 15 minuts després ja haviem passat per Titín i Tino. A les 6.50 eixia el nostre vol cap a Madrid, després, 3 hores en l'aeroport, i a les 13.00 aterràvem en Puerto del Rosario, Fuerteventura.
Visita a l'hotel i directes cap al Rene Egli, on ens esperava Jose el Sevillano. Aquell primer dia encara vam arribar a temps a entrar a la mar, per tastar-la només, ja que el vent era molt fluix.
A partir d'ací, 5 dies de navegació, amb una visita al Centre II, que no cumplix les espectatives. Alguna nit de catxondeo per la illa i una única visita turística a la costa occidental amb trencament de sandalia inclòs. També ferem de turistes i va caure algun detallet per a la gent que estimem. El somni acabava dimarts 24 de Juny a les 22.30 quan baixava del cotxe a la platja de Gandia.
Una passada de viatje.
Material utilitzat:
VELES: NP 6.7, 6.2, 5.6, 5.2, 5.0, 4.2
TAULES: F2 Spice 116, JP Freeride 100, JP FreestyleWave 92
Vents entre 14-17 nucs el dia més fluix fins 26-30 el més fort.
Resum més detallat de cada sessió a 20nudos.com (windiarios)
Deixe un parell de fotos per al record:
Salut i bon vent
dissabte, 14 de juny del 2008
Vells amics
Ahir vaig coincidir després de massa temps amb un vell amic. Gran persona amb la que vaig tindre la sort de compartir part de la meva juventud. Inovidables estius al Roma XI em venen al record; partides al trivial, olímpiades caseres, nits al Yeye, mítiques pujades al castell de Bayren, partides de tenis on mai el vaig poder guanyar, sopars a la Spiaggia i alguna maldat de juventud que recorde amb carinyo. Ara la vida ha fet que ens vegam de tant en tant; tot i això me n'alegre cada vegada que ens trobem. Amic, anima't a probar el windsurf, jo intentaré correr més de 10 minuts sense deure diners ,-D
Un abraç per a tú i la teva familia.
Salut i bon vent
Un abraç per a tú i la teva familia.
Salut i bon vent
dijous, 12 de juny del 2008
A plenar el Guillermo Olagüe
Aquest pròxim Diumenge el Gandia C.F. es juga la temporada al Guillermo Olagüe. I es que és una necessitat vital eixir del pou de la preferent el més aviat possible.
Anem tots a fer força per a que el Gandia puga viajar amb una certa tranquilitat a Bunyol la pròxima setmana.
Després vindra el moment de les critiques a la directiva, però de moment, tots de blanc i blau !!
Anem tots a fer força per a que el Gandia puga viajar amb una certa tranquilitat a Bunyol la pròxima setmana.
Després vindra el moment de les critiques a la directiva, però de moment, tots de blanc i blau !!
diumenge, 8 de juny del 2008
La platja de l'Ahuir
Aquest any ha costat, ha arribat tard, més del que seria normal, però per fi he encetat la temporada de windsurf a la platja de l'Ahuir, un paratge extraordinari, per a mi el més extraordinari que té Gandia.
És un plaer tornar a casa després d'una tardor, hivern i primavera lluny de la meva platja, del meu mar, de les fantàstiques ones que formen els bancs d'arena, del fons espectacular amb la marjal i el nostre Montdúver. Arrere queda Dènia, l'Ebre, les platjes del sud, Oliva, Calp. Llocs privilegiats per a la pràctica del windsurf, però incomparables amb el que es navegar a l'Ahuir.
I és que el windsurf, un esport a l'abast de tot el mon, de totes les edats, on mai s'és massa major o massa menut per a practicar-lo, és un esport que cubrix un munt de sensacions inimaginables per a l'espectador. Un esport de pur contacte amb la natura, que ens fa reviure la nostra essència com a essers humans lligats a la Terra i als seus espais naturals: terra, mar i aire. Pots volar com les aus, pots navegar com els peixos, pots còrrer com els guepards. Només amb la pura conjunció amb la natura s'és lliure, i és tot just això, la llibertat plena el que t'aporta el windsurf. I a més, és el millor amor, aquell que mai el defrauda però que al mateix temps mai t'ho dona tot i que en cada sessió el marca en allò més profund.
Un plaer tornar a casa.
Salut i bon vent
És un plaer tornar a casa després d'una tardor, hivern i primavera lluny de la meva platja, del meu mar, de les fantàstiques ones que formen els bancs d'arena, del fons espectacular amb la marjal i el nostre Montdúver. Arrere queda Dènia, l'Ebre, les platjes del sud, Oliva, Calp. Llocs privilegiats per a la pràctica del windsurf, però incomparables amb el que es navegar a l'Ahuir.
I és que el windsurf, un esport a l'abast de tot el mon, de totes les edats, on mai s'és massa major o massa menut per a practicar-lo, és un esport que cubrix un munt de sensacions inimaginables per a l'espectador. Un esport de pur contacte amb la natura, que ens fa reviure la nostra essència com a essers humans lligats a la Terra i als seus espais naturals: terra, mar i aire. Pots volar com les aus, pots navegar com els peixos, pots còrrer com els guepards. Només amb la pura conjunció amb la natura s'és lliure, i és tot just això, la llibertat plena el que t'aporta el windsurf. I a més, és el millor amor, aquell que mai el defrauda però que al mateix temps mai t'ho dona tot i que en cada sessió el marca en allò més profund.
Un plaer tornar a casa.
Salut i bon vent
dissabte, 7 de juny del 2008
La prepotència d'un alcalde
Dijous passat hi havia pleno a l'ajuntament de Gandia i per primera vegada a la història democràtica de la nostra ciutat, es cel.lebrava sense els partits de l'oposició. El per què? Doncs per la prepotència d'un alcalde i d'un govern municipal que a més d'arribar 20 minuts tard, és capaç d'iniciar el pleno sense avisar als partits de l'oposició.
És algo inaudit que a més de la falta de respecte que és el fer tard a la cita més important que pot tindre un alcalde una vegada al mes, damunt li tire les culpes a l'oposició. I es que el nostre volgut alcalde en lloc de demanar disculpes i corregir errors, mostra tota la seva prepotència amb declaracions com: "Ni Plataforma ni PSOE deurien damanar disculpes, ja que es un deure de PP i Bloc assistir als plenos; son ells (PP i Bloc) qui deurien demanar disculpes a la ciutadania."
Aquest és l'alcalde participatiu i humil que tenim a Gandia. Vergonyós. En 30 anys de democràcia no havien passat coses com les que estan passant amb aquest govern de dretes. Espere que la gent vaja apuntant-se el menospreci que demostra el PSOE de Gandia.
Salut i bon vent
És algo inaudit que a més de la falta de respecte que és el fer tard a la cita més important que pot tindre un alcalde una vegada al mes, damunt li tire les culpes a l'oposició. I es que el nostre volgut alcalde en lloc de demanar disculpes i corregir errors, mostra tota la seva prepotència amb declaracions com: "Ni Plataforma ni PSOE deurien damanar disculpes, ja que es un deure de PP i Bloc assistir als plenos; son ells (PP i Bloc) qui deurien demanar disculpes a la ciutadania."
Aquest és l'alcalde participatiu i humil que tenim a Gandia. Vergonyós. En 30 anys de democràcia no havien passat coses com les que estan passant amb aquest govern de dretes. Espere que la gent vaja apuntant-se el menospreci que demostra el PSOE de Gandia.
Salut i bon vent
dissabte, 31 de maig del 2008
Ampliació del port esportiu a Gandia
Per primera vegada vaig a donar l'informació sense opinar; qui visite aquest blog que escriga el seu comentari/opinió.
Pròximament, i amb el vist-i-plau de l'Alcalde Orengo, la direcció del port i el ministeri de Foment, s'iniciarà l'ampliació del port esportiu a Gandia que en l'actualitat té una capacitat per a uns 300-400 amarres i que passarà a tindre uns 1.100-1.200 amarres.
Aquesta ampliaciò ve acompanyada també per una ampliació de la zona seca, amb centenars de metres cuadrats per a bars, tendes, centres comercials, ...
Fa uns dies es rebia a l'ajuntament de Gandia l'informe d'impacte medi ambiental, pagat pel propi ajuntament i que per supost era prou favorable a l'execució de l'obra.
Per la seva banda, les platjes del sud han encarregat un segon informe, que a més propossa una solució alternativa amb un impacte mínim (si no del cero, quasi). Aquest segon informe alarma sobre les consequències en la platja de l'Ahuir a més de l'impacte en Daimús, Miramar, Guardamar, Piles i Bellreguard, amb una reducció important d'aportació de sorra del nord cap al sud. Respecte a l'impacte en la platja de l'Ahuir, l'informe alternatiu explica que hi haurà un retrocés de la platja (zona arenosa) en la zona Nord de Gandia (la coneguda com a platja de l'Ahuir) d'uns 30 metres, a més a més, amb una possible afecció en el cordó dunar.
Bo senyors i senyores, la discussió està oberta. Crec que és IMPORTANTÍSSIM, més del que ens pensem, el que ens estem jugant ací. Opinen vostés.
Com sempe, salut i bon vent.
Pròximament, i amb el vist-i-plau de l'Alcalde Orengo, la direcció del port i el ministeri de Foment, s'iniciarà l'ampliació del port esportiu a Gandia que en l'actualitat té una capacitat per a uns 300-400 amarres i que passarà a tindre uns 1.100-1.200 amarres.
Aquesta ampliaciò ve acompanyada també per una ampliació de la zona seca, amb centenars de metres cuadrats per a bars, tendes, centres comercials, ...
Fa uns dies es rebia a l'ajuntament de Gandia l'informe d'impacte medi ambiental, pagat pel propi ajuntament i que per supost era prou favorable a l'execució de l'obra.
Per la seva banda, les platjes del sud han encarregat un segon informe, que a més propossa una solució alternativa amb un impacte mínim (si no del cero, quasi). Aquest segon informe alarma sobre les consequències en la platja de l'Ahuir a més de l'impacte en Daimús, Miramar, Guardamar, Piles i Bellreguard, amb una reducció important d'aportació de sorra del nord cap al sud. Respecte a l'impacte en la platja de l'Ahuir, l'informe alternatiu explica que hi haurà un retrocés de la platja (zona arenosa) en la zona Nord de Gandia (la coneguda com a platja de l'Ahuir) d'uns 30 metres, a més a més, amb una possible afecció en el cordó dunar.
Bo senyors i senyores, la discussió està oberta. Crec que és IMPORTANTÍSSIM, més del que ens pensem, el que ens estem jugant ací. Opinen vostés.
Com sempe, salut i bon vent.
dissabte, 24 de maig del 2008
EL BLOC DÓNA SUPORT A LA PLATAFORMA PER UNA TELEVISIÓ PÚBLICA I PLURAL
Més info ací.
dimecres, 21 de maig del 2008
Pavelló d'Esports a Gandia
Algunes dades respecte als clubs que conformen la LEB d'Or; son clubs de ciutats d'un tamany aproximat a Gandia; les dades parlen per elles mateixa. Dedicat al meu amic socialista, browner.
UNION BALONCESTO LA PALMA - Sta Cruz La Palma
Habitants: 17.640
Capacitat del pavelló: 2.800 espectadors
FUNDACIO BASQUETINCA.COM - Inca
Habitants: 21.129
Capacitat del pavelló: 3.000 espectadors
MELILLA BALONCESTO - Melilla
Habitants: 59.576
Capacitat del pavelló: 4.000 espectadors
AGUAS DE VALENCIA - Gandia
Habitants: 81.000
Capacitat del pavelló: 2.100 espectadors
LECHE RIO BREOGAN - Lugo
Habitants: 94.271
Capacitat del pavelló: 6.000 espectadors
BEIRASAR ROSALIA - Santiago de Compostela
Habitants: 93.672
Capacitat del pavelló: 6.500 espectadors
PLUS PUJOL LLEIDA - Lleida
Habitants: 112.035
Capacitat del pavelló: 6.000 espectadors
UNION BALONCESTO LA PALMA - Sta Cruz La Palma
Habitants: 17.640
Capacitat del pavelló: 2.800 espectadors
FUNDACIO BASQUETINCA.COM - Inca
Habitants: 21.129
Capacitat del pavelló: 3.000 espectadors
MELILLA BALONCESTO - Melilla
Habitants: 59.576
Capacitat del pavelló: 4.000 espectadors
AGUAS DE VALENCIA - Gandia
Habitants: 81.000
Capacitat del pavelló: 2.100 espectadors
LECHE RIO BREOGAN - Lugo
Habitants: 94.271
Capacitat del pavelló: 6.000 espectadors
BEIRASAR ROSALIA - Santiago de Compostela
Habitants: 93.672
Capacitat del pavelló: 6.500 espectadors
PLUS PUJOL LLEIDA - Lleida
Habitants: 112.035
Capacitat del pavelló: 6.000 espectadors
dilluns, 19 de maig del 2008
Canvi Climàtic Circus, lo fi de lo mon
El genial monologista alcoià Xavi Castillo, actuarà demà al campus de la UPV de Gandia a les 19.30 hores. Per a poder assistir caldrà passar-se abans per la UPG (Informacìò) i demanar les invitacions.
Jo segur que no hi falte !!!
Jo segur que no hi falte !!!
dissabte, 10 de maig del 2008
La festa del basket
Amb un pavelló de gom a gom, com poquetes vegades s'havia vist a Gandia, la afició, els jugadors i el cos técnic aconseguiren ahir, sobrant una jornada, la dessitgada salvació de l'equip. Tindrem un tercer any de lliga LEB a Gandia. I tot açò donant espectacle, creant afició i fent un dels millors partits de la temporada.
Amb crits de campeones, campeones i un públic que es resistia a abandonar la grada, el pavellò municipal va ser ahir una absoluta festa amb cava i banda de música inclòs. Sensacional el dia d'ahir per al basquet local. Isma i Victor, gràcies!!
Per cert, com sempre, Moya estava al pavellò; el alcalde en casa.
A més a més, La Fuga, el grup càntabre, ha tret un nou disc. Ací està el seu primer single. Bon profit, bon vent i sort !!
Amb crits de campeones, campeones i un públic que es resistia a abandonar la grada, el pavellò municipal va ser ahir una absoluta festa amb cava i banda de música inclòs. Sensacional el dia d'ahir per al basquet local. Isma i Victor, gràcies!!
Per cert, com sempre, Moya estava al pavellò; el alcalde en casa.
A més a més, La Fuga, el grup càntabre, ha tret un nou disc. Ací està el seu primer single. Bon profit, bon vent i sort !!
diumenge, 4 de maig del 2008
divendres, 18 d’abril del 2008
Victor Fernandez
Windsurfing radical en estat pur del subcampió mundial, l'almeriense Victor Fernandez. Sobren els comentaris.
dissabte, 12 d’abril del 2008
Vent
Vaig a fer una excepció i publicar un article en castellà, s'ho val. Va ser escrit per Manuel Vicent al Pais el darrer 6 d'Abril.
VIENTO
Sólo hay tres clases de hombres, los vivos, los muertos y los que navegan, pero cualquier navegante del Mediterráneo se volverá loco si trata hoy de encajar con la realidad los nombres de los vientos que rigen en ese mar.
Según su origen, el gregal es el viento que vienede Grecia; el siroco, de Siria;el lebeche, de Libia; la tramontana, de tras los montes.
El gregal es un noreste y allí no está Grecia;el siroco es un sureste y allí no está Siria;el lebeche es un suroeste y allí no está Libia;la tramontana es un norte y los montes están en todas partes.
Existe también el mistral o viento maestro, que proviene del noroeste. En la Provenza hay una región con ese mismo nombre, aunque la Provenza tampoco está en el noroeste.
Cuando se dice que el levante sopla del este, de donde se levanta el Sol y el poniente llega del oeste, de donde se pone, sólo es verdad los dos únicos días de equinoccio, porque el Sol va derivando hasta 30 grados al norte o al sur el resto del año.
Para resolver este enigma hay que encontrar un punto en el Mediterráneo donde el nombre y la dirección de los vientos encajen. Ese lugar existe y su elección fue producto de un consenso entre pescadores sicilianos,mercaderes genoveses y catalanes, navegantes tunecinos, corsarios y piratas berberiscos, que surcaban esas aguas en el medievo. Por supuesto no se decidió durante las travesías. Cuando se navega no se pueden hacer demasiados cálculos, ya que a los tripulantes sólo les separa de la muerte los cuatro dedos de espesor del casco de la nave.La decisión de someter la veleidad de los vientos a la lógica fue tomada a través de la experiencia de los marineros en las tabernas portuarias en largas conversaciones al calor de un aguardiente.
Sólo hay una isla en medio del Mediterráneo donde los nombres de los vientos responden a su dirección. Esa isla es Malta.
En La Odisea se la llama Ogigia, el ombligo del mar. Allí permaneció siete años Ulises en brazos de la ninfa Calipso. Pero en literatura el viento es una ficción. Por eso en cualquier latitud donde uno se halle, el gregal llegará de Grecia; el siroco, de Siria; el lebeche, de Libia, siempre que el viento sea una forma de poderosa locura que, unida a la marea del tiempo, al final te lleve a Ítaca.
Dedicat a tots aquells que escriuen la seva propia Iliada mijantçant la força del vent o la bravura de la mar.
VIENTO
Sólo hay tres clases de hombres, los vivos, los muertos y los que navegan, pero cualquier navegante del Mediterráneo se volverá loco si trata hoy de encajar con la realidad los nombres de los vientos que rigen en ese mar.
Según su origen, el gregal es el viento que vienede Grecia; el siroco, de Siria;el lebeche, de Libia; la tramontana, de tras los montes.
El gregal es un noreste y allí no está Grecia;el siroco es un sureste y allí no está Siria;el lebeche es un suroeste y allí no está Libia;la tramontana es un norte y los montes están en todas partes.
Existe también el mistral o viento maestro, que proviene del noroeste. En la Provenza hay una región con ese mismo nombre, aunque la Provenza tampoco está en el noroeste.
Cuando se dice que el levante sopla del este, de donde se levanta el Sol y el poniente llega del oeste, de donde se pone, sólo es verdad los dos únicos días de equinoccio, porque el Sol va derivando hasta 30 grados al norte o al sur el resto del año.
Para resolver este enigma hay que encontrar un punto en el Mediterráneo donde el nombre y la dirección de los vientos encajen. Ese lugar existe y su elección fue producto de un consenso entre pescadores sicilianos,mercaderes genoveses y catalanes, navegantes tunecinos, corsarios y piratas berberiscos, que surcaban esas aguas en el medievo. Por supuesto no se decidió durante las travesías. Cuando se navega no se pueden hacer demasiados cálculos, ya que a los tripulantes sólo les separa de la muerte los cuatro dedos de espesor del casco de la nave.La decisión de someter la veleidad de los vientos a la lógica fue tomada a través de la experiencia de los marineros en las tabernas portuarias en largas conversaciones al calor de un aguardiente.
Sólo hay una isla en medio del Mediterráneo donde los nombres de los vientos responden a su dirección. Esa isla es Malta.
En La Odisea se la llama Ogigia, el ombligo del mar. Allí permaneció siete años Ulises en brazos de la ninfa Calipso. Pero en literatura el viento es una ficción. Por eso en cualquier latitud donde uno se halle, el gregal llegará de Grecia; el siroco, de Siria; el lebeche, de Libia, siempre que el viento sea una forma de poderosa locura que, unida a la marea del tiempo, al final te lleve a Ítaca.
Dedicat a tots aquells que escriuen la seva propia Iliada mijantçant la força del vent o la bravura de la mar.
dilluns, 10 de març del 2008
Duopoli politic
Per: Rafa Castelló (Oliva)
Propose que canviem el mot bipartidisme pel de duopoli, per tal de referir-nos al sistema polític que està configurant-se al País Valencià. Ja que ens agrada utilitzar metàfores de l'economia per parlar de política, anem a ser conseqüents. El concepte de duopoli, i els models del seu funcionament, mostren de manera nítida com es desenvolupen les estratègies dels agents. Mentre que el de bipartidisme amaga en la benvolent estabilitat, una tendència que perjudica els ciutadans.
El duopoli és un mercat en el que només hi ha dues empreses que ofereixen el producte. És un cas concret d'oligopoli. En aquesta situació, les empreses adquireixen un poder sobre el mercat, per tant, un poder sobre els consumidors (ciutadans), que provoca un creixement dels preus (increment dels poders atorgats: creixement del control partidari i disminució del control ciutadà) i una caiguda de la producció (reducció de les polítiques de transformació social). Això ho aconsegueixen per mitjà de la seua col·lusió, és a dir, de la col·laboració entre empreses, que evita la seua competència.
Ja fa 170 anys que el personatge del dibuix, Antoine Augustin Cournot, ho va dir. Fa temps que ho sabem, veritat? En condicions de duopoli, si les empreses tenen els mateixos costos, es divideixen el mercat a parts iguals (l'empat tècnic electoral està servit), com a resultat del que s'anomena equilibri de Nash, situació segons la qual cap jugador es beneficia de canviar d'estratègia, mentre els altres no canvien la seua.
En definitiva, el duopoli ens mostra una situació de mercat en la qual els consumidors (ciutadans) obtenen menys a canvi de més. Si és una situació que critiquem en l'àmbit de l'economia, ¿per què estem disposat a acceptar-la en la política? ¿Per què no ho denunciem al Tribunal de la Competència de la Unió Europea?
El PSOE i el PP, tan liberals ells, col·lideixen, col·laboren, per evitar la competència política: mireu si no amb quina rapidesa es posen d'acord pel que fa a les condicions econòmiques i publicitàries de suport a partits (temps televisius, subvencions electorals, accés a espais, debats, etc.). Col·laboren, però també, en l'elaboració discursiva i executiva de determinades polítiques d'estat, de l'estructura política, del sistema de partits, etc. Com a resultat, els ciutadans vivim una política cada vegada més allunyada del nostre control, paguem un preu més elevat, i a canvi rebem menys polítiques transformadores, menys polítiques que canvien realment les nostres condicions de vida.
Quan hui acabe el recompte dels vots, haurem comprat en un mercat duopòlic. I el més segur és que el resultat de la nit siga més duopoli i menys competència política. I la pròxima vegada que votem pagarem més (atorgarem més poders) i rebrem menys a canvi (menys polítiques transformadores), i així successivament. ¿És intel·ligent autolesionar-se d'aquesta manera?
- Rafa Castelló és llicenciat en Economia. Doctor en Sociologia. Professor Universitat de València.
Extret d'Infosafor.com
Propose que canviem el mot bipartidisme pel de duopoli, per tal de referir-nos al sistema polític que està configurant-se al País Valencià. Ja que ens agrada utilitzar metàfores de l'economia per parlar de política, anem a ser conseqüents. El concepte de duopoli, i els models del seu funcionament, mostren de manera nítida com es desenvolupen les estratègies dels agents. Mentre que el de bipartidisme amaga en la benvolent estabilitat, una tendència que perjudica els ciutadans.
El duopoli és un mercat en el que només hi ha dues empreses que ofereixen el producte. És un cas concret d'oligopoli. En aquesta situació, les empreses adquireixen un poder sobre el mercat, per tant, un poder sobre els consumidors (ciutadans), que provoca un creixement dels preus (increment dels poders atorgats: creixement del control partidari i disminució del control ciutadà) i una caiguda de la producció (reducció de les polítiques de transformació social). Això ho aconsegueixen per mitjà de la seua col·lusió, és a dir, de la col·laboració entre empreses, que evita la seua competència.
Ja fa 170 anys que el personatge del dibuix, Antoine Augustin Cournot, ho va dir. Fa temps que ho sabem, veritat? En condicions de duopoli, si les empreses tenen els mateixos costos, es divideixen el mercat a parts iguals (l'empat tècnic electoral està servit), com a resultat del que s'anomena equilibri de Nash, situació segons la qual cap jugador es beneficia de canviar d'estratègia, mentre els altres no canvien la seua.
En definitiva, el duopoli ens mostra una situació de mercat en la qual els consumidors (ciutadans) obtenen menys a canvi de més. Si és una situació que critiquem en l'àmbit de l'economia, ¿per què estem disposat a acceptar-la en la política? ¿Per què no ho denunciem al Tribunal de la Competència de la Unió Europea?
El PSOE i el PP, tan liberals ells, col·lideixen, col·laboren, per evitar la competència política: mireu si no amb quina rapidesa es posen d'acord pel que fa a les condicions econòmiques i publicitàries de suport a partits (temps televisius, subvencions electorals, accés a espais, debats, etc.). Col·laboren, però també, en l'elaboració discursiva i executiva de determinades polítiques d'estat, de l'estructura política, del sistema de partits, etc. Com a resultat, els ciutadans vivim una política cada vegada més allunyada del nostre control, paguem un preu més elevat, i a canvi rebem menys polítiques transformadores, menys polítiques que canvien realment les nostres condicions de vida.
Quan hui acabe el recompte dels vots, haurem comprat en un mercat duopòlic. I el més segur és que el resultat de la nit siga més duopoli i menys competència política. I la pròxima vegada que votem pagarem més (atorgarem més poders) i rebrem menys a canvi (menys polítiques transformadores), i així successivament. ¿És intel·ligent autolesionar-se d'aquesta manera?
- Rafa Castelló és llicenciat en Economia. Doctor en Sociologia. Professor Universitat de València.
Extret d'Infosafor.com
dijous, 6 de març del 2008
Rècord del món y supersesió
Ahir a la Marineta de Dénia més de 30 veles en l'aigua. Jo d'estrena amb 88 litres en una Mistral Electron que em va donar feina per un tub, però que a mesura que passaven els minuts anava fent-me en ella. De 30 a 40 nucs d'un nord espectacular. Hui no puc ni conduir amb les mans plenes de llagues, però va valdre la pena !!!
Fotos del dia aci
I també ahir, el senyor Antoine Albeau va batre el rècord del món a vela amb 49 nucs (90 Kms/h). GRAN la maestria d'aquest windsurfista que es va jugar el tipus amb caigudes espectaculars com es poden vore en aquest video
Fotos del dia aci
I també ahir, el senyor Antoine Albeau va batre el rècord del món a vela amb 49 nucs (90 Kms/h). GRAN la maestria d'aquest windsurfista que es va jugar el tipus amb caigudes espectaculars com es poden vore en aquest video
dissabte, 9 de febrer del 2008
Pascues per al record
Gabi, trucaor, valent, alegre, el nano més atrevit, revolucionador, vollgut per tots nosaltres, el grup de nanos de les pascues dels anys 80: Alberto, Borja, Sergio, Ana Maria, Maria Jesus, Yoli. I per supost, el teu germà Josele .... eixe a qui mai vas poder encaminar encara que ho intentares mil vegades.
Des d'aquest el meu raconet escric aquestes linies en el teu homenatge; no sé perqué escric, pot ser per a que sempre que torne per ací acudisquen eixos records imborrables de la nostra infantessa, eixos records de les nits en matador, de les bodes a les que em anat junts ... Recorde especialment la despedida de solter de Sergio, on vas d'eixar de ser aquell nano que tots voliem per al nostre equip i vaig descobrir que t'havies fet gran. Sigues feliç allà on estigues cosí, els que ens quedem el trobarem a faltar. Bon vent amic.
Des d'aquest el meu raconet escric aquestes linies en el teu homenatge; no sé perqué escric, pot ser per a que sempre que torne per ací acudisquen eixos records imborrables de la nostra infantessa, eixos records de les nits en matador, de les bodes a les que em anat junts ... Recorde especialment la despedida de solter de Sergio, on vas d'eixar de ser aquell nano que tots voliem per al nostre equip i vaig descobrir que t'havies fet gran. Sigues feliç allà on estigues cosí, els que ens quedem el trobarem a faltar. Bon vent amic.
dissabte, 12 de gener del 2008
Quilòmetre Vertical - Gandia
Demà tractaré de acabar la prova, el més decenment possible. Més info a:
http://www.somesport.com/kmvgandia/index.html
I a més, aquest video promocional de la prova, on apareix el meu vullgut Montdúver en una imatge preciosa al inici del video (segon 24). La música, molt interessant.
Salut i bon vent
http://www.somesport.com/kmvgandia/index.html
I a més, aquest video promocional de la prova, on apareix el meu vullgut Montdúver en una imatge preciosa al inici del video (segon 24). La música, molt interessant.
Salut i bon vent
Una lliçò per a tota la vida
Huí he conegut de primera ma el perill del windsurf i això m'ha fet aprendre una cosa: MAI ignores les normes de seguretat bàsiques.
Tot ha començat a les 7.30 am amb un despertador. La previsió era de Mestral durant tot el matí així que hi havia que alçar-se pronte. A les 9.30, amb Felipe Gonzalez parlant en A vivir que son 2 dias, arribava al Paquebote. Res, ni una gota de vent, que era lo esperat, així que m'acomode en el cotxe i senc l'entrevista sencera, encara que eixa és un altra historia. Vora les 11.30 del matí el vent s'anima, així que cride a Manu i Fran. Fran diu que ve pitant (en 1 hora està ací) mentres que Manu no pot escapar-se de la "soga matrimonial", així que aprofite per a anar montant. Quan acabe i veguent Fran encara no ha vingut, tot i que estic a soles, decidisc entrar. Els 3 primers bordos son prometedors. Planeje amb facilitat (es nota moltíssim la progressió respecte a l'ivern passat). Però la felicitat es veu truncada al intentar el water en el 3er bordo. A 1 km aproximadament de la costa, se me tranca el tendó del peu de màstil. Passe l'hora i mitja pitjor de la meva vida, acollonat per una possible rolada a terral (cosa que no succeeix i em salva de l'infortuni). Agotat, arribe a costa on done gràcies per la gran sort que he tingut. Caminant torne al cotxe on Fran, que acabava d'arribar, em buscava extranyat (havia arribat feia 5 minuts. El viatje València-Dènia se li havia complicat per l'oblit del neopreno, amb la conseqüent tornada a casa).
Encara i això, torne a entrar, aquesta vegada amb companyia, per tal d'oblidar el més ràpidament possible aquesta mala experiència. Ràpidament me'n adone que l'esgotament físic de l'hora i mitja nadant (amb una tabla i una vela a rastres) ha fet el seu efecte en el meu cos, així que ho deixe per huí ... fins un altre dia, però respectant les normes bàsiques de seguretat al windsurf !!!
Quan arribe a casa, en 20nudos.com, llisc 3 incidents més: Bubarak ahir a Burriana va ser rescatat per la guardia costera després d'una aventura pràcticament calcada a la meva. Alexct, a Riumar, ha tingut que ser remolcat per un altre windsurfista per una rotura al màstil i ahir, 3 windsurfistes a Castellò, a la platja del Gurugú, van ser igualment rescatats.
A mi m'ha salvat que el vent no fora terral, que la mar no estiguera rebolicada i que les oles m'ajudaren en la exida. Done gràcies a que el vent no haja rolat a terral. No vull ni pensar el que haguera succeit si això passa.
Lliçò apresa.
Ara més que mai, Salut i bon vent.
Tot ha començat a les 7.30 am amb un despertador. La previsió era de Mestral durant tot el matí així que hi havia que alçar-se pronte. A les 9.30, amb Felipe Gonzalez parlant en A vivir que son 2 dias, arribava al Paquebote. Res, ni una gota de vent, que era lo esperat, així que m'acomode en el cotxe i senc l'entrevista sencera, encara que eixa és un altra historia. Vora les 11.30 del matí el vent s'anima, així que cride a Manu i Fran. Fran diu que ve pitant (en 1 hora està ací) mentres que Manu no pot escapar-se de la "soga matrimonial", així que aprofite per a anar montant. Quan acabe i veguent Fran encara no ha vingut, tot i que estic a soles, decidisc entrar. Els 3 primers bordos son prometedors. Planeje amb facilitat (es nota moltíssim la progressió respecte a l'ivern passat). Però la felicitat es veu truncada al intentar el water en el 3er bordo. A 1 km aproximadament de la costa, se me tranca el tendó del peu de màstil. Passe l'hora i mitja pitjor de la meva vida, acollonat per una possible rolada a terral (cosa que no succeeix i em salva de l'infortuni). Agotat, arribe a costa on done gràcies per la gran sort que he tingut. Caminant torne al cotxe on Fran, que acabava d'arribar, em buscava extranyat (havia arribat feia 5 minuts. El viatje València-Dènia se li havia complicat per l'oblit del neopreno, amb la conseqüent tornada a casa).
Encara i això, torne a entrar, aquesta vegada amb companyia, per tal d'oblidar el més ràpidament possible aquesta mala experiència. Ràpidament me'n adone que l'esgotament físic de l'hora i mitja nadant (amb una tabla i una vela a rastres) ha fet el seu efecte en el meu cos, així que ho deixe per huí ... fins un altre dia, però respectant les normes bàsiques de seguretat al windsurf !!!
Quan arribe a casa, en 20nudos.com, llisc 3 incidents més: Bubarak ahir a Burriana va ser rescatat per la guardia costera després d'una aventura pràcticament calcada a la meva. Alexct, a Riumar, ha tingut que ser remolcat per un altre windsurfista per una rotura al màstil i ahir, 3 windsurfistes a Castellò, a la platja del Gurugú, van ser igualment rescatats.
A mi m'ha salvat que el vent no fora terral, que la mar no estiguera rebolicada i que les oles m'ajudaren en la exida. Done gràcies a que el vent no haja rolat a terral. No vull ni pensar el que haguera succeit si això passa.
Lliçò apresa.
Ara més que mai, Salut i bon vent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
